Rodolfo Fogwill

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRodolfo Fogwill

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juliol 1941 Modifica el valor a Wikidata
Quilmes (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 agost 2010 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsVera Fogwill Modifica el valor a Wikidata
Premis

Rodolfo Enrique Fogwill (Quilmes, Buenos Aires, 15 de juliol de 1941Buenos Aires, 21 d'agost de 2010) va ser un escriptor i sociòleg argentí que va aconseguir renom, primer, com a directiu d'empreses de publicitat i de màrqueting i, després, com a escriptor.

Biografia[modifica]

Rodolfo Fogwill va obtenir la llicenciatura en sociologia a la Universitat de Buenos Aires on va exercir com a professor titular. Va escriure poemes, contes, novel·les, assajos sobre temes relacionats amb la comunicació, literatura i política. Va conformar l'equip de docents de la Facultad Libre de Rosario.

Va exercir també com a empresari de la publicitat i el màrqueting, on va aconseguir cert renom.

Va publicar el seu primer llibre, un poemari, el 1979 i tot seguit, a l'any següent, un altre i el seu primer volum de contes. Al mateix any 1980 el seu relat Muchacha punk va obtenir un important premi patrocinat per l'empresa Coca-cola, que li va permetre dedicar-se a escriure.

El 1983 va aparèixer la seva primera novel·la: Els Pichiciegos, ambientada en la guerra de les Malvines. Aquesta obra ha estat adaptada al teatre i el 2012 va inspirar dues posades en escena, una dirigida per Mariana Mazover, i l'altra, per Diego Quiroz.[1]

Alguns dels seus textos integren diverses antologies publicades als Estats Units, Cuba, Mèxic i Espanya. El 2003 va guanyar la beca Guggenheim i a l'any següent el Premi Nacional de Literatura pel seu llibre Vivir afuera[2]. El 2004 va obtenir el Premi Konex - Diploma al Mèrit en la disciplina "Novel·la: Quinquenni 1999-2003".[3]

El 21 d'agost de 2010, Fogwill va morir com a causa d'una malaltia pulmonar.[2]

Fogwill va deixar nombrosos arxius desordenats en el seu departament del barri de Palerm, i la seva filla Vera, cineasta, li va encomanar el 2011 a la historiadora Verónica Rossi que els classifiqués. Entre aquests papers hi havia una carpeta amb un diari on apuntava imatges mentals, des dels 13 anys fins a poc abans de morir, i que va sortir a Mondadori amb el títol de La gran ventana de los sueños. Dues novel·les inèdites es van publicar després de la mort de Fogwill: La introducción i Nuestro modo de vida, que data de 1980.[4]

Obra[modifica]

Novel·les[modifica]

Contes[modifica]

  • Mis muertos punk 1980)
  • Música japonesa (1982)
  • Ejércitos imaginarios (1983)
  • Pájaros de la cabeza (1985)
  • Muchacha punk (1992)
  • Restos diurnos (1993)
  • Cuentos completos (2009)

Poesia[modifica]

  • El efecto de realidad (1979)
  • Las horas de citas (1980)
  • Partes del todo (1990)
  • Lo dado (2001)
  • Canción de paz (2003)
  • Últimos movimientos (2004)
  • Poesía completa (2016)

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. García, Javier «A dos años de su muerte, lanzan libros inéditos de Fogwill» (en castellà). La Tercera. Arxivat de l'original el 2018-07-22 [Consulta: 21 juliol 2018].
  2. 2,0 2,1 Gianera, Pablo «A los 69 años, murió el escritor Rodolfo Fogwill» (en castellà). La Nación, 22-08-2010. Arxivat de l'original el 2016-08-10 [Consulta: 21 juliol 2018].
  3. «Rodolfo Fogwill | Fundación Konex» (en castellà). Fundación Konex [Consulta: 21 juliol 2018].
  4. «Aparecen tres libros inéditos de Fogwill» (en castellà). Clarin. Revista Ñ, 03-08-2011 [Consulta: 21 juliol 2018].
  5. Echevarría, Ignacio «Un narrador materialista» (en castellà). El País [Madrid], 08-03-2003. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 21 juliol 2018].