Rosa Cotó i Xifreu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1892  Barcelona |
| Mort | 1967 (74/75 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de teatre, actriu de veu |
| Gènere | Sardana |
Rosa Cotó i Xifreu, coneguda com a Rosita Cotó (Barcelona, 25 d'octubre de 1892 – ?, 1967) fou una actriu de teatre i pionera de la ràdio.[1][2]
Debutà en l'escena al teatre Principal amb la Companyia d'Enric Giménez. Al 1918 ja apareix com a primera actriu de la companyia de Rafael Calvo,[3] i el 1919 de la Companyia de Torres-Sierra al Teatre de la Comedia. El 1926 forma part de la companyia del Teatre Íntim, d'Adrià Gual, representant El burgès gentilhome al Coliseu Pompeia.[4] El 1928 s’incorporà a la companyia del teatre Romea.[1]
L'any 1927 s’havia integrat en el quadre escènic de Ràdio Barcelona per fer-hi d’actriu i de rapsoda i en formà part al llarg de la dècada dels trenta. Rosa Cotó actuava com a actriu en els programes de divulgació teatral i literària, ja fos amb lectures que il·lustraven les conferències radiades o les sessions monogràfiques, com les dedicades a Josep Feliu Codina, Benito Pérez Galdós o Leandro Fernández de Moratín, entre d’altres. Des de finals dels anys vint intervingué en les emissions de ràdioteatre de l'emissora, interpretant obres de Frederic Soler -Pitarra-, Guimerà, Rusiñol, Ignasi Iglesias, Manuel Folch i Torres, i també dels germans Álvarez Quintero, Benavente, Arniches o Martínez Sierra. I també participà en l'emissió de contes radiats.[5]
Des del 6 de novembre de 1931 posà en antena una revista radiofònica, «Activitats», en col·laboració amb l’actor Josep Miret. El programa, dirigit per Adrià Gual, referia i comentava la cultura artística i literària de Catalunya i les estrenes teatrals, i comptava amb col·laboradors com Josep Solevicens, Eduard Marquina o Manuel Folch i Torres.[1] Fou separada de la ràdio després de la Guerra Civil.[6]
Filla del músic empordanès Albert Cotó i Rosa Xifreu i Serra, és autora ella mateixa de dues sardanesː Ja ha arribat la primavera, estrenada el 1955, i Recordant als meus pares.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Espinosa Mirabet, Sílvia. Les locutores de ràdio a Catalunya (1924-1939) (tesi). UAB, juliol de 2008, p. 200-204.
- ↑ 2,0 2,1 «Obres compostes perː Cotó i Xifreu, Rosa». PortalSardanista. Arxivat de l'original el 2021-05-24. [Consulta: 24 maig 2021].
- ↑ «Crònica telegràfica... Vilafranca del Penedès». La Vanguardia, 17-12-1918. [Consulta: 24 maig 2021].
- ↑ «Espectacle Burgès gentilhome». MAE. Escena Digital. [Consulta: 24 maig 2021].
- ↑ Ventín Sánchez, Gema Sara. Máscaras en el aireː El teatro radiofónico como lenguaje de un medio (tesi) (en castellà). Madrid: Universidad Complutense de madrid. Facultad de Ciencias de la Información, 2009, pàg. 289 i ss.; pàg. 372-444; pàg. 498. ISBN 978-84-692-7630-3.
- ↑ Espinosa Miravet, Sílvia «En femenino y singularː la mujer en la radio española». Arenal, 23, gener-juny 2016, pàg. 18-19.