Rosa Toran Belver
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 novembre 1947  Manresa (Bages) |
| Mort | 30 juny 2023 (75 anys) el Masnou (Maresme) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora |
Rosa Toran Belver (Manresa, 5 de novembre de 1947 - el Masnou, 30 de juny de 2023)[1][2] fou una historiadora catalana.
Biografia[modifica]
Filla de Daniel Toran Martínez, de la Pobla de Lillet, escrivent, corresponsal periodístic i botiguer de roba, i d'Empar Belver Gabaldón, d'Utiel. Els seus pares i oncles van ser represaliats pel franquisme. El seu oncle Bernat Toran Martínez fou deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen, on va perdre la vida.[3][4]
Va començar els estudis a Casa Caritat i després passà a l'institut Lluís de Peguera, de Manresa. Posteriorment estudià a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i l'any 1973 es llicencià.[1] L'any 1983 es va doctorar en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi doctoral fou Política cultural de l'Ajuntament de Barcelona. 1930-1936 (1982) i fou dirigida per Albert Balcells i González.[5] Fou professora d'història a diversos instituts d'ensenyament secundari: al COPEM i Bellvitge, de l'Hospitalet de Llobregat, al Masnou, Badia del Vallès, Sant Adrià del Besòs i Vilassar de Mar.[6] Políticament, va militar a Iniciativa per Catalunya Verds i posteriorment a En Comú Podem, del qual era coordinadora local al Masnou.[7]
Va participat en grups de recerca universitaris. Fou becada per l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Jaume Bofill. Va estudiar la política municipal de l'Ajuntament de Barcelona durant la Restauració Borbònica i la Segona República, i l'acció política de les dones, treballs pels quals va rebre diversos premis. Moltes obres les va fer en col·laboració amb Cèlia Cañellas Julià, amb qui va publicar diversos llibres i col·laborat en moltes obres col·lectives. També col·laborà amb regularitat en premsa i revistes especialitzades, on ha publicat una setantena d'articles.[8]
Fou presidenta de l'Amical de Mauthausen.[9] Com a membre de l'associació Amical de Mauthausen, va portar a terme diverses tasques i va ser comissària d'exposicions com Mauthausen, l'univers de l'horror (2001), Resistents i deportades (2003) o Més enllà de Mauthausen: Francesc Boix, fotògraf (2015). També va investigar la deportació i la vida als camps nazis, singularment la dels republicans espanyols, i ha publicat els llibres Vida i mort dels republicans als camps nazis (2002), Mauthausen: crònica gràfica d'un camp de concentració (2002) i Els camps de concentració nazis: paraules contra l'oblit (2005).[6][10]
L'any 1988 obtingué la Borsa d'Estudis Agustí Duran i Sanpere, dins els Premis Ciutat de Barcelona. L'any 2003 va guanyar el primer Premi Leonor Serrano i Pablo, d'història de l'educació, pel llibre Dolors Piera, mestra, política i exiliada, amb Cèlia Cañellas Julià.[11] L'any 2015 va guanyar el premi Bages de Cultura per la seva trajectòria professional i pels seus treballs sobre els republicans que van lluitar contra el nazisme a França.[8]
En els darrers anys va publicar diversos llibres d'història del Masnou, vila on residia,[10] i entre els quals destaca el llibre Història contemporània del Masnou (2017).[12] El 2021, amb Cèlia Cañellas, publica l'obra Hilda Agostini: Les armes de la raó d'una mestra republicana, protestant i maçona, que va rebre el Premi Bones Lletres d'Assaig Humanístic, concedit per Grup 62 i l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.[13] L'octubre de 2023, a títol pòstum, l'Ajuntament del Masnou li va atorgar la distinció de Filla Adoptiva del Masnou i se li va fer un homenatge públic.[14]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Sardans, Jordi «Entrevista a Rosa Toran Belver». El Pou Digital: revista manresana digital, 19-01-2016.
- ↑ «L'Ajuntament lamenta la mort de Rosa Toran». Ajuntament del Masnou, 01-07-2023 [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ Aloy i Bosch, Joaquim. «Text de la glossa a Rosa Toran, llegida durant l'acte de lliurament del premi Bages de Cultura 2015 (27/11/2015)». memoria.cat Portal de memòria i història de Manresa. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Manresans deportats als camps nazis: Bernat Toran Martínez». memoria.cat Portal de memòria i història de Manresa. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Política cultural de l'Ajuntament de Barcelona. 1930-1936 / M. Rosa Toran Belver; dirigida par Albert Balcells». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.[Enllaç no actiu]
- ↑ 6,0 6,1 «Rosa Toran Belver». Grup62 - Autors. Arxivat de l'original el 2020-02-13. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «S’ha mort Rosa Toran, historiadora i ex-presidenta de l'Amical de Mauthausen». Vilaweb, 01-07-2023 [Consulta: 15 novembre 2023].
- ↑ 8,0 8,1 «La historiadora manresana Rosa Toran Belver, Premi Bages de Cultura». Nacio digital - Manresa, 18-11-2015.
- ↑ «La presidenta de l'Amical de Mauthausen parlarà avui a Berga de memòria històrica». Diari Regió 7, 15-02-2019 [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ 10,0 10,1 Ajuntament del Masnou «El Masnou Viu entrevista a Rosa Toran». El Masnou Viu, Juny-agost 2005, p. 16-17.
- ↑ «Dolors Piera». Barcelona Llibres. ajuntament.barcelona.cat.
- ↑ «Primera obra sobre la història contemporània del Masnou». Línia Mar - Baix Maresme, 21-04-2017 [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Bones Lletres d'Assaig Humanístic». Grup 62 / Premis, 2021. [Consulta: 18 abril 2022].
- ↑ «Emotiu comiat a Rosa Toran, filla adoptiva del Masnou». Ajuntament del Masnou, 13-11-2023 [Consulta: 15 novembre 2023].