Rosa foetida
Rosa foetida  | |
|---|---|
 illustration of Rosa foetida | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Rosa |
| Espècie | Rosa foetida Herrm. |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
La rosa foetida és una espècie de rosa, nativa de les faldilles de les muntanyes del Caucas a Geòrgia anomenada en català rosa groga.[2] Té flors grogues, amb una lleugera però àcida fragància que pot ser desagradable, d'aquí el seu nom d'espècie. Encara que creix àmpliament fora de la seva àrea (per exemple, a Gran Bretanya i Estats Units), és particularment susceptible a la taca negra. Com no existeixen roses grogues nadiues a Europa, la seva introducció des de Pèrsia va ser molt important en el cultiu de roses i R. foetida ha contribuït àmpliament al patrimoni genètic de les roses cultivades.
Etimologia del nom[modifica]
La rosa s'anomena foetida del llatí "pudent",[3][4] ja que la seva olor recorda a l'oli de llinosa bullit, cosa que algunes persones troben desagradable.[5][6] Tot i això, n'hi ha d'altres que no la troben "tan dolenta."[5]
Història del seu cultiu[modifica]
Rosa foetida va importar-se des de Pèrsia (R. foetida 'persiana' és el nom d'una de les seves varietats)[7] i va ser molt important per a la floricultura europea, ja que no existien roses grogues nadiues. Va ser descrita el 1583 i cultivada amb èxit per Carolus Clusius; va plantar-la al jardí imperial de Rodolf II a Viena. També va ajudar a la seva popularitat el fet que Joris Hoefnagel, un pintor i gravador flamenc, va il·lustrar-la a mà contrastant-la amb l'englantina roja.[8]
És una rosa important, ja que és l'origen dels pigments grocs de molts dels híbrids moderns a través de 'Soleil d'Or' (R. foetida x 'Antoine Ducher'; 1900), creada per Joseph Pernet-Ducher i ha exercit doncs una gran influència en el patrimoni genètic de les roses cultivades modernes.[9]
Descripció i cultiu[modifica]
Aquest roser ha estat descrit com a llarg i prim i no gaire vigorós, per la qual cosa necessita un suport o paret. Creix fins als 180 cm d'alçada.[6] La varietat Rosa foetida var. 'bicolor' , la rosa de coure austríaca, floreix aviat i les seves flors tenen el pètals vermells o taronges en la seva superfície interna superior i grocs en l'exterior inferior.[5] És susceptible a la taca negra característica que també ha transmès a les roses modernes que en descendeixen.[7][10]
Vegeu també[modifica]
- 'Harison's Yellow', una cultivar de Rosa foetida
- Rosa persica diferent de Rosa foetida 'persiana'
Referències[modifica]
- ↑ «USDA GRIN Taxonomy».
- ↑ «Noms de plantes». TERMCAT. Arxivat de l'original el 2014-02-26. [Consulta: 22 març 2013].
- ↑ Parker, Carolyn. R Is For Rose: Reflections From a Passionate Rose Lover. North Light Books, 2005, p. 49. ISBN 978-1-55870-759-7.[Enllaç no actiu]
- ↑ Ellacombe, Henry Nicholson. In a Gloucestershire garden. E. Arnold, 1895, p. 186.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Loewer, H. Peter. Fragrant gardens: how to select and make the most of scented flowers and leaves. Houghton Mifflin Harcourt, 1999, p. 57. ISBN 978-0-395-88492-8.
- ↑ 6,0 6,1 Wolf, Rex; McNair, James K. All About Roses. Ortho Books, 1995, p. 10.
- ↑ 7,0 7,1 Forsyth, Holly Kerr. The Constant Gardener: A Botanical Bible. The Miegunyah Press, 2007, p. 150, 155. ISBN 978-0-522-85432-9.
- ↑ Fisher, Celia. Flowers of the Renaissance. Francis Lincoln, 2011, p. 32. ISBN 978-0-7112-3068-2.[Enllaç no actiu]
- ↑ Knapp, Sandra. Plant discoveries: a botanist's voyage through plant exploration. Firefly Books, 2003, p. 172. ISBN 978-1-55297-810-8.
- ↑ Olson, Jerry; Whitman, John. Growing roses in cold climates. Contemporary Books, 1998, p. 74, 122. ISBN 978-0-8092-2941-3.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosa foetida |
- Informació sobre R. foetida var. 'bicolor' Arxivat 2008-01-20 a Wayback Machine.
- Fotos de R. foetida var. 'bicolor'