Rosanna Cantavella
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Roser Anna Cantavella Chiva 1957 (66/67 anys)Vila-real (la Plana Baixa) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València (–1979) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura medieval |
| Ocupació | catedràtica |
| Ocupador | Universitat de València El País El Temps Saó |
| Membre de | |
   | |
Roser Anna Cantavella Chiva, coneguda com a Rosanna Cantavella (Vila-real, 1957), és una filòloga valenciana experta en literatura catalana medieval i humanitats digitals.[1][2]
Exercix de catedràtica, ha investigat el rol de la dona i de la sexualitat en l'edat mitjana i les seues obres literàries i forma part de diverses acadèmies i institucions literàries, amb participació intermitent en setmanaris i mitjans de comunicació.
Trajectòria[modifica]
Llicenciada en Filologia Hispànica en la Universitat de València, hi ha desenvolupat tota la seua trajectòria professional. Es va doctorar en 1987 amb la tesi El debat pro i antifeminista a la literatura catalana medieval[3] i després va passar a exercir-hi com a catedràtica, amb estades de recerca en la Queen Mary University of London, en la Universitat de Londres i en la Universitat de Cambridge. En esta última, fon declarada membre vitalici de la institució Clare Hall.[4][5]
El seu àmbit de recerca es basa en la presència de la dona en obres d'autors medievals com Bernat Metge i Roís de Corella.[6] També ha investigat sobre la figura d'Isabel de Villena,[7] sobre la poesia d’Ausiàs March i sobre l'educació sexual en l'edat mitjana.[1] Pel que fa a la docència, imparteix Filologia Catalana i Humanitats Digitals i aposta per la difusió de les TIC en l'aprenentatge lingüístic i literari, especialment a través de Viquitexts.[8]
Cantavella també pertany a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a l'Associació Hispànica de Literatura Medieval i ha dirigit la revista Magnificat Cultura i Literatura Medievals.[9]
Entre les seues obres publicades, destaquen Protagonistes femenines a la «Vita Christi» d’Isabel de Villena (1987), Jaume Gassull: Obra religiosa (1989), Alfons el Vell. Lletra a sa filla Joana, de càstig e bons nodriments (2012) o també El «Facet», una ‘ars amandi’ medieval (2013).[4][10] En l'entorn periodístic, ha col·laborat puntualment en El Temps, El País i Saó, entre d'altres.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Roser Anna Cantavella Chiva». Universitat de València, n.d. [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ «La filòloga Rosanna Cantavella defensa en una nova hipòtesi que el topònim Penyagolosa deriva de Penya Angolosa». UV Notícies. Universitat de València, 1r desembre 2022. [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ Pérez Saldanya, Manuel. Dotze anys d’investigació: tesis i tesines sobre llengua i literatura catalanes (1981-1992). Universitat de València, 1993, p. 54.
- ↑ 4,0 4,1 «Autors: Rosanna Cantavella». Quaderns Crema. [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ «Les arts de seducció de la mà de Rosanna Cantavella». Diari Serpis, n.d [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ Muñoz, Gustau. «La irrupció de les dones en la cultura valenciana» (en castellà), 20-09-2018. [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ CCMA. «Sons de l'edat mitjana - Rosanna Cantavella aprofundeix en la figura d'Isabel de Villena - 3Cat». [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ «Setmana del Viquipedisme en català». Universitat de València, 23-10-2019. [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ «Magnificat Cultura i Literatura Medievals» (en castellà). Portal del Hispanismo. Institut Cervantes, 12-12-2019. [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ Pinyana, Carme «El facet, una ars amandi medieval, Rosanna Cantavella (Publicacions de la Universitat de València-IIFV-Abadia Montserrat, 2014)». Descriu, 26-03-2023 [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ «Rosanna Cantavella i la seua obra» (vídeo). FULL Fundació, 28-11-2023. [Consulta: 22 novembre 2023].