Rosita Segovia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Candelaria Rosa Balcells Font  2 febrer 1922 Barcelona |
| Mort | 24 setembre 2003 (81 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | coreògrafa, ballarina, professora de ballet |
| Art | Ballarina dansa clàssica, coreógrafa i professora |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis Premi coreografia de L'Habana (1950) Estrellas Puerto Rico (1974) Oscar latino coreografía Bolero de Ravel (1976) Oscar a la mejor artista (1977) Premi Orange Boule de Miami (1978)[1] | |
  | |
Rosa Balcells Font (Barcelona, 2 de febrer 1922 - íd., 24 de setembre 2003), de nom artístic Rosita Segovia, va ser una ballarina catalana de dansa clàssica i dansa espanyola, coreògrafa i professora de dansa espanyola.[2][3]
Va ballar amb el Ballet d'Alicia Alonso, va ser primera ballarina al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1936-37[4] i durant gairebé vint anys la ballarina estrella de la companyia d'Antonio, el ballarí.[3]
És considerada una de les figures catalanes més rellevants de la dansa espanyola.[5] Nascuda al Barri Gòtic de Barcelona i casada quatre vegades,[4] va obrir dues escoles amb el seu nom especialitzades en aquesta disciplina, una als Estats Units i una altra de molt coneguda a Barcelona, que han format nombrosos ballarins de renom. També va actuar a diverses pel·lícules de cinema.
Formació[modifica]
Rosita Segovia va estudiar dansa clàssica amb Pauleta Pàmies i Joan Magrinyà, al Liceu de Barcelona, i es va formar en dansa espanyola amb El Cartagenero i el mestre Bautista.[5] Pauleta Pàmies la va presentar com l'Ocellet.[6]
Carrera professional[modifica]
Ballarina[modifica]
Va esdevenir ballarina professional al Gran Teatre del Liceu de molt joveneta, als dotze anys, i ja als quinze n'era la primera ballarina, fent de parella artística de Joan Magrinyà. Més tard, encara als anys trenta, va viatjar a Cuba convidada per Pro-Arte Musical per a treballar amb els coreògrafs Fernando i Alberto Alonso a la companyia de dansa nacional del país, el prestigiós Ballet d'Alicia Alonso, amb el qual va ballar a Cuba, Mèxic i Estats Units.[6]
L'any 1949 va tornar a Barcelona ballant amb Nina Verchinina i Olga Morosota. El 1950 va tornar a ser primera ballarina al Liceu.[3] L'any 1953, Antonio Ruiz Soler –Antonio– va formar una companyia de dansa pròpia per a la qual va escollir Rosita Segovia com a ballarina estrella, amb qui va fer la volta al món diverses vegades. Un dels ballets més cèlebres que va protagonitzar va ser El sombrero de tres picos a la Scala de Milà, amb música de Manuel de Falla, coreografia de Léonide Massine i decorat pintat per Picasso. A l'Exposició Universal de Brussel·les de 1958 va ballar La vida breve, cantada per Victòria dels Àngels. També va destacar a El amor brujo, Puerta de Tierra, Pas a quatre (coreografiada per Antonio amb música de Sorozábal) i Fantasía galaica. El 1969, amb quaranta-set anys, es va retirar dels escenaris com a ballarina.[6]
Professora i directora d'escoles de dansa[modifica]
El 1970 va obrir la seva escola de dansa clàssica i espanyola a l'avinguda de Josep Tarradellas de Barcelona, l'Estudi de Rosita Segovia, que continuà després en funcionament tot i que amb un altre nom: Flamenkita. Tres anys més tard, el 1973, va obrir-ne una sucursal a Miami, amb els alumnes de la qual va formar després la companyia de dansa espanyola Ballet Español Rosita Segovia.[7]
Estil[modifica]
La seva mare era una artista de revista del Paral·lel i el seu pare era compositor. L'estil de Segovia era rigorós, ben presentat, disciplinat i amb una tècnica excel·lent; però ja des del seu naixement havia conegut que calia donar ànima i vida als espectacles. Les seves interpretacions van ser sempre molt expressives, sent molt important per a ella afegir un component de bona actriu quan ballava.
Era considerada una dona de gran bellesa, refinada i elegant. Com a artista, la seva paleta expressiva era molt rica, tant podia ser subtil i refinada a la dansa clàssica, o l'escola bolera, com interpretar el pal flamenc d'arrel més popular.
Reconeixements[modifica]
El 1950 guanyà el Premio de Coreografía de l'Havana.[3]
Filmografia[modifica]
- 1945: Marina
- 1954: Carrusel napolitano, de Michael Powell
- 1956: Todo es posible en Granada, de Sáenz de Heredia
- 1959: Luna de miel, de Michael Powell, amb Antonio Ruiz, Liudmila Tcherina i Leónidas Massine.
Referències[modifica]
- ↑ «Balcells Font, Rosa» (en castellà). MCNBiografias.com. Micronet, SA. [Consulta: 6 desembre 2013].
- ↑ Marinero, Cristina. «Rosa Balcells Font». Real Academia de la Historia. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Rosita Segovia | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Martí, Ramón. Rosita Segovia -Biografia novel·lada (en castellà). Editorial Badaya, 2006. ISBN 84-611-0780-2.
- ↑ 5,0 5,1 Dansa espanyola Arxivat 2013-09-26 a Wayback Machine. Generalitat de Catalunya (català)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Salas, Roger «Rosita Segovia, ballarina i coreògrafa» (en castellà). El País, 25-09-2003 [Consulta: 6 desembre 2013].
- ↑ Hubbard, Diane «Dansa Espanyola. Més que flamenc» (en anglès). Orlando Sentinel [Orlando], 10-01-1993 [Consulta: 6 desembre 2013].
Bibliografia[modifica]
- Martí, Ramón. Rosita Segovia -Biografia novel·lada (en castellà). Editorial Badaya, 2006. ISBN 84-611-0780-2.
Enllaços externs[modifica]
- Rosita Segovia a Liquid Maps (consulta 6 Des 2013)