Rosmarino-Ericion
Rosmarino-Ericion correspon a l'aliança fitosociològica que agrupa allò que coneixem com a brolles i timonedes, que principalment estan esteses als terrenys margosos i calcaris poc permeables.[1] Es caracteritza pel predomini d'espècies genistoides o ericoides, això és, de fulles amb superfície transpiradora molt reduïda.[2] Rep el nom de dues de les espècies característiques presents a les associacions que hi pertanyen, el romaní (Rosmarinus officinalis) i el xiprell (Erica multiflora).
Propi de la part occidental de la regió mediterrània, és molt important a la península Ibèrica. A les Illes Balears hi és molt important a les Pitiüses, on cobreix la major part del terreny. A Mallorca i Menorca no és tant representatiu, ja que hi ha altres comunitats vegetals que s'alternen al seu paisatge.[2]
Les principals associacions de l'aliança són:[2]
- Teucrio-Helianthemetum capitis-felis
- Helianthemo-Micromerietum microphyllae
- Lavandulo-Genistetum acanthocladae
- Anthyllido-Teucrietum majorici
- Loto-Ericetum multiflorae
Referències[modifica]
- ↑ Bolòs, O; Vigo, J; Masalles, R; Ninot, J. Flora MANUAL DELS PAÏSOS CATALANS. Villatuerta: Pòrtic, 2005, p. 26. ISBN 84-7306-857-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 de Bolós Capdevila, Oriol. La vegetació de les Illes Balears. Institut d'Estudis Catalans, 1996