Ruta dels Conqueridors

Ruta dels Conqueridors
Tipus	competició esportiva
Vigència	1993 -
Freqüència	anual
Estat	Costa Rica
Esport	ciclisme de muntanya
Lloc web	racelaruta.com

La Ruta dels Conqueridors o Ruta de los Conqueridores (en espanyol) és un dels reptes per etapes de ciclisme de muntanya més durs d'Amèrica del Sud, més concretament Costa Rica.^[1] Es duu a terme anualment entre els mesos d'octubre i novembre i travessa el territori nacional d'extrem a extrem. Travessant cinc serralades nacionals i aproximadament 400 km (250 milles) ^[2] en altituds que van des del primer nivell de mar fins als cims de 3000 m. Els climes són variats i el terreny canvia constantment. Degut a això, s'ha qualificat la Ruta dels Conqueridors com un dels esdeveniments atlètics més durs del planeta. El seu nom és un homenatge als conqueridores espanyols que, encapçalats per Juan de Cavallón y Arboleda, varen explorar el territori costa-riqueny entre 1520 y 1575.

L'any 1963 el triatleta i aventurer costa-rinqueny Román Urbina va estudiar la ruta que varen seguir els conqueridors espanyols en el segle xvi durant la seva arribada al país. Aquests trigaren més de 20 anys a completar el seu recorregut: Urbina, junt amb altres 17 atletes i bicicletes de muntanya, ho van fer en tres dies.

Des de platja Jaco, a les ribes de l'oceà Pacífic, fins a platja Bonica, a les aigües del Carib, els ciclistes (alguns professionals i inclús olímpics, altres simplement aficionats) recorren Costa Rica, amb la seva riquesa en quant a variada flora i fauna i atravessen fins a set dels microclimes del planeta fins a arribar a la meta.

Recorregut[modifica]

La primera etapa, nomenada en honor de Juan de Cavallón, recorre aproximadament 110 km sobre tot tipus de terrenys (fang, muntanya, roques, asfalt...) i té un desnivell acumulat d'uns 3400 metres. En aquesta etapa, els ciclistes s'exposen a tota mena de climes: més càlids en les zones inferiors i molt més freds als cims de les serralades.

La segona etapa, la de Perafán de Ribera, és molt més curta (al voltant de 90 km) però alhora bastant més dura. Els ciclistes han d'ascendir per dos volcans actius (aquest últim any es va haver de prendre una ruta alternativa pel perill que aquest fenomen geològic actiu podia suposar) amb una climatologia que inclou vent, pluja i perill d'hipotèrmia. En certes zones d'ascens d'aquesta etapa, els i les ciclistes es veuen obligats a remuntar les seves bicicletes a peu degut a les empinades pujades de la serralada.

La tercera i última etapa, la de Cristòfor Colom, obliga als participants a recórrer una xifra al voltant dels 120 km abans d'arribar a la meta. El clima humit tropical acompanya als i les ciclistes durant aquesta etapa. L'etapa de Colom es caracteritza per trobar-se plena d'ascensos i perillosa de baixades, per desembocar a la platja Bonica, on els espera la meta i les aigües del Carib.

Guanyadors[modifica]

Año	Ganador	Competidores
1993	David Fonseca	17
1994	Rodrigo Montoya	30
1995	Rodrigo Montoya	40
1996	Jaime Rodríguez	50
1997	Federico Ramírez	123
1998	Federico Ramírez	170
1999	Edgar Zumbado	180
2000	Edgar Zumbado	201
2001	José Adrián Bonilla	275
2002	Federico Ramírez	400
2003	Marvin Campos	300
2004	Paolo Montoya	300
2005	Tomas Frischknect	500
2006	Leonardo Páez	600
2007	Federico Ramírez	400
2008	Federico Ramírez	250
2009	Manuel Prado	220
2010	Benjamin Sonntag	200
2011	Todd Wells	250
2012	Paolo Montoya	500
2013	Marconi Durán	500
2014	Luis Leao Pinto	500
2015	Luis Mejía	600
2016	Luis Mejía	600
2017	Josep Betalú	551
2018	Josep Betalú	400
2019	Josep Betalú