Síntesi de Wöhler
Friedrich Wöhler, l'any 1828 va aconseguir sintetitzar urea:[1] un compost orgànic a partir d'un compost inorgànic, anorreant la premissa bàsica del vitalisme de Jöns Jacob Berzelius, i donant lloc al començament de la química orgànica.
La urea, també anomenada carbamida (NH2 – CO – NH2), apareix a l'orina humana i de molts animals, tot i que també es troba en alguns vegetals.
La síntesi de la urea la va fer segons aquests coneixements:
El cianat d'amoni dissolt en aigua, en ser escalfat pateix una transposició que el converteix en urea
NH2 NH4. O. CN -----> OC < NH2
Industrialment, la urea es fabrica escalfant el carbamat d'amoni que s'obté en fer reaccionar a pressió l'amoníac i el diòxid de carboni.
NH2 NH2 OC < ------> H₂O + OC < 0.NH4 NH2
Referències[modifica]
- ↑ Wöhler, Friedrich «Ueber künstliche Bildung des Harnstoffs». Annalen der Physik und Chemie, 88, 2, 1828, pàg. 256. DOI: 10.1002/andp.18280880206.