Sacerdotium

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El sacerdotium, juntament amb lImperium i el studium on es va assentar la cultura llatina a partir de l'edat mitjana.[1] Després de la Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la creació dels diferents regnes a Europa, els tres pilars foren introduïts per primera vegada per un escriptor alemany medieval, Alexandre de Roes a Colònia al segle xiii.[2] en el seu tractat escrit a RomaDe praerogativa Imperii” lliurat al Papa Martí IV l'any 1281 escriu: "s'ha d'acatar la Providència de Déu que ha concedit als alemanys limperium, als francesos el studium, i als italians el sacerdotium.[3]

Referències[modifica]

  1. Cerdà, J. ««Qüestions preliminars». Introducció a la literatura europea.». UOC [Barcelona], 2011, pàg. 6.
  2. Jordanus. De Jurisdictione Imperiali. Basilleae, 1566, p. 307. 
  3. Villoslada, R,. La universidad de Paris. Analecta Gregoriana, p. 47.