Sacha Vierny

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSacha Vierny
Biografia
Naixement(fr) Nessanel Sacha Vierny Modifica el valor a Wikidata
10 agost 1919 Modifica el valor a Wikidata
Bois-le-Roi (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 2001 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Gwened (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0005916 Allocine: 43748 Rottentomatoes: celebrity/sacha_vierny Allmovie: p115422 TMDB.org: 9752 Modifica el valor a Wikidata

Sacha Vierny (Bois-le-Roi, Sena i Marne, França, 10 d'agost de 1919-Vannes, França, 15 de maig de 2001) va ser un director de fotografia francès.[1] Els seus treballs més coneguts són aquells en els quals va col·laborar amb grans directors francesos de la Nouvelle Vague com Alain Resnais i, posteriorment, amb el director gal·lès Peter Greenaway.

Biografia i carrera[modifica]

Fill d'immigrants russos, Sacha Vierny es va graduar a l'Institut des hautes études cinématographiques (IDHEC). Començaria a fer els seus primers passos treballant per Alain Resnais com a assistent del director de fotografia Ghislain Cloquet en el documental Nuit et brouillard.

El seu primer treball en un llargmetratge va ser en 1960, en l'equip de Le Bel-âge, de Pierre Kast. En aquells dies, Resnais acabava d'aconseguir finançament per a filmar Hiroshima, mon amour, i va contactar amb Vierny perquè treballés per a la part de la producció rodada a França (de la japonesa s'encarregaria Mishio Takahasi). El particular estil de Vierny apunta ja en aquest film, amb el seu característic gust pels clarobscurs i les textures i les àmplies gammes de contrastos entre escenes.[2]

La pel·lícula va guanyar la Palma d'Or a Canes en 1959. Junts continuarien treballant en la gran majoria de les pel·lícules del director L'Année dernière à Marienbad, Muriel, La guerra s'ha acabat. La seva col·laboració i enteniment després de més de mitja dotzena de pel·lícules va arribar a tal punt que, segons declaracions del propi Resnais, «ens coneixíem tan bé que només amb veure'm mirar el visor i moure'm a dalt i a baix ja sabia quina lent anava a triar. Podia començar a il·luminar l'escena fins i tot abans que li hagués dit què era el que volia exactament».[3]

El 1967 Sacha Vierny va treballar a Belle de jour de Buñuel; el 1977 a Baxter, de Duras; a L´hypothèse du tableau volé, de Raúl Ruiz el 1979. El 1985 començaria la seva col·laboració amb Peter Greenaway, La més destacada, a la pel·lícula El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant (1989) li va valdre el premi a la millor fotografia a XXII Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges[4] Després continuaria amb Els llibres de Prospero iThe Tempest, El seu darrer treball fou a Vides furtives de Sally Potter.

Filmografia[modifica]

Curtmetratges[modifica]

Llargmetratges[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Lieux de naissance et décès trouvés dans la base MatchId des fichiers de décès en ligne du Ministère de l'Intérieur avec les données INSEE (consultation 5 janvier 2020)
  2. ↑ Michael Brooke, sur www.screenonline.org.uk
  3. ↑ Testimoniatge André Bazin en el número d'Octubre de 2001 de Positif
  4. ↑ Peter Greenaway, gran triunfador de un deslucido Festival de Sitges, La Vanguardia, 15 d'octubre de 1989
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sacha_Vierny&oldid=31878390»