Sacratae
| Tipus | llei  | ||
|---|---|---|---|
| Jurisdicció | antiga Roma | ||
Les leges sacratae o lleis sagrades van ser les que es van aprovar quan es va establir la República Romana per declarar inviolables (sacer) alguns càrrecs i en concret als tribuns de la plebs.
La primera llei sagrada anomenada Horatia de magistratibus declarava "sagrats" (sacrosanti) els tribuns de la plebs i es va establir l'any 449 aC, i castigava amb la pena de mort a qui violés la seva persona. Els seus béns es dedicarien a la deessa Ceres, segons Titus Livi, que també diu que els magistrats plebeus també eren sacrosanti en virtut de les lleis Valeriae et Horatiae.[1] Sext Pompeu Fest diu: «Són lleis que estableixen que tot aquell que actuï en contra de les seves prescripcions serà sacrificat a un dels déus, amb la seva família i el seu patrimoni. Alguns autors argumenten que s'anomenen sagrats perquè es van promulgar al Mons Sacer».[2] Dionís d'Halicarnàs diu que els plebeus van jurar aquesta llei amb un ritual anomenat sacramentum, que era el mateix que usaven els soldats al jurar fidelitat.[3]
Una segona llei sagrada, la Lex Icilia de tribunis de l'any 492 aC, aprovada a proposta del tribú de la plebs Espuri Icili, prohibia contradir o interrompre a un tribú mentre parlava al poble, i imposava a l'infractor una multa que havia de determinar el mateix tribú junt amb els seus col·legues; si el culpable no podia pagar havia de presentar fiadors i si no ho feia podia ser condemnat a mort i a la confiscació de tots els seus béns.[4]
La inviolabilitat dels tribuns de la plebs no va ser totalment reconeguda pels patricis fins a l'any 471 aC, quan la llei Publilia de plebiscitis va determinar que les eleccions dels magistrats les havien de fer els comicis tribunats.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 33
- ↑ Sext Pompeu Fest. De Verborum Significatione, s.v. "Sacratae Leges"
- ↑ Dionís d'Halicarnàs. Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία (Rhōmaikē archaiologia), VII, 17
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 151 [Consulta: 16 abril 2022].
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 138 [Consulta: 16 abril 2022].
Bibliografia[modifica]
- Tribunus A: William Smith (ed.). Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta 16 d'abril de 2022]