Saleeïta
 Saleeïta | |
|---|---|
 Cristalls de saleeïta de la mina Ranger, a Austràlia  | |
| Fórmula química | Mg(UO₂)₂(PO₄)₂·10H₂O |
| Epònim | Achille Salée (en)  |
| Localitat tipus | Weisser Hirsch mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.EB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.01 |
| Dana | 40.2a.11.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | comunament grups laminars subparal·lels, cristalls plans quadrats, compostos, aplanats a {001}, amb {001}, {100}, {120}, {012} |
| Estructura cristal·lina | a = 6.951(3) Å, b = 19.947(8) Å, c = 9.896(4) Å, β = 135.17(2)°; Z = 2 |
| Grup puntual | monoclínica 2/m |
| Color | groc llimona, groc palla, groc verdós |
| Exfoliació | perfecta en {001}, diferent en {010} i {110} |
| Fractura | micàcia |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | adamantina a cerosa |
| Color de la ratlla | groga-blanca |
| Diafanitat | transparent a opaca |
| Gravetat específica | 3,27 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) típicament gairebé uniaxial |
| Índex de refracció | nα = 1.554 - 1.559 nβ = 1.570 - 1.582 nγ = 1.571 - 1.585 |
| Birefringència | δ = 0,027 |
| Pleocroisme | X = incolora; Z = groc verdós pàl·lid |
| Angle 2V | mesurat 0 a 61° |
| Fluorescència | groc llimona brillant sota onona llargaa llarga, groc pàl·lid sota ona curta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Slé |
| Referències | [1] |
La saleeïta és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'autunita.[2] Va ser descoberta l'any 1932 a la mina Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo, sent anomenada així per Jacques Thoreau i Johannes F. Vaes en honor del belga Achille Salée (1883-1932), mineralogista i professor de la Universitat Catòlica de Lovaina.
Característiques[modifica]
És un uranil-fosfat hidratat de magnesi amb fórmula Mg(UO₂)₂(PO₄)₂·10H₂O. Degut a la seva composició d'urani és radioactiva. La seva estructura molecular consisteix en fulls de uranilofosfat entre les que es localitzen ions de magnesi i molècules d'aigua; els ions Mg2+ estan octaedricament coordinats amb sis de cada deu molècules d'aigua de la intercapa, però no amb les altres 4 molècules d'aigua. És extreta juntament amb altres minerals de l'urani com a mena d'aquest estratègic element. Per la seva alta radioactivitat ha de ser manipulada i emmagatzemada amb els adequats protocols.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la saleeïta pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeita, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleita, natrouranospinita, trögerita, uramphita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaita, arsenuranospathita, uranospathita, vochtenita, coconinoita, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral de formació secundària que apareix a la zona d'oxidació de jaciments de minerals de l'urani polimetàl·lics d'alteració hidrotermal, així com en roques sedimentàries, disseminat en roca arenisca contenint carnotita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: torbernita, autunita, zeunerita, bassetita, dewindtita, sabugalita, fosfuranilita o dumontita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saleeïta |
- ↑ «Saléeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2015].
- ↑ «Autunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2015].