Salvador Badia i Andreu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 gener 1847  Torelló (Osona) |
| Mort | 2 maig 1923 (76 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Metge |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra franco-prussiana |
Salvador Badia i Andreu (Torelló, 1847 – Barcelona, 1923) fou un metge català.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «Salvador Badia i Andreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- «Observaciones sobre el tratamiento del tifus, particularmente en loshospitales militares y ambulancias de Alemania (Conclusión)». La Independencia Médica. Vol. VII, núm. 4 (1871), p. 40-42.
- «Curacion radical de un hidrocele por medio del ácido carbólico». La Independencia Médica. Vol. IX, núm. 7 (1873), p. 79-80.
- «Contribucion á la oftalmología por medio de las inyecciones hipodérmicas». La Independencia Médica. Vol. X, núm. 12 (1874), p.138-140
- «Contribución al tratamiento del tifus». Revista Homeopática Catalana. Vol. VI, núm. 18 (1907), p. 51-57. Congreso Médico Internacional de Londres. Correspondencia diaria de la Enciclopedia Médico-Farmacéutica. Barcelona: José Miret.
- BERNAT, Pasqual. Científics d'Osona. Diccionari històric i biobibliogràfic dels científics nascuts o vinculats a Osona. Vic, Patronat d'Estudis Osonencs, 2010, Osona a la Butxaca, 28