Salvador Soria Zapater

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSalvador Soria Zapater
Biografia
Naixement30 maig 1915 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 2010 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Benissa (la Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBenissa
NacionalitatPaís Valencià País Valencià
Activitat
OcupacióPintor
Membre de
Grup Parpalló (1957–) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeArlett
FillsMartine
Escultura de Salvador Soria a Alcoi

Salvador Soria Zapater (El Grau de València, 30 de maig de 1915[1][2] - Benissa, 12 de març de 2010[3]) fou un pintor i escultor valencià.

Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de València. En acabar la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a França, on va continuar la formació artística a l'Escola dels Museus. En acabar la Segona Guerra Mundial viatjà a París, on continuà estudiant. Va ser membre de la Comissió Assessora del Moviment Artístic del Mediterrani.

Exposicions[modifica]

  • El 1940 va fer la seva primera exposició a Perpinyà, on residia el pintor Balbino Giner.
  • El 1944 va exposar a Vilanuèva d'Òlt.
  • El 1945 va exposar a Marsella.
  • El 1946 i 1947 exposà obra a París.
  • El 1949 exposà a Agen.
  • El 1950 va exposar a Tolosa.
  • El 1952 va exposar a Bourdeaux (Paris)
  • En 1953 va tornar a València.
  • En 1954 va realitzar una exposició on va donar a conèixer el seu nou estil.
  • El 1955 va participar en el I Salón de Otoño que es va celebrar al Saló d'Exposicions de l'Ateneu Mercantil de València, de l'1 al 21 de Desembre. Amb altres artistes com Luis Giner Bueno, Genaro Lahuerta o José Gumbau, entre d'altres. També es va exposar per primera vegada una recopilació d'obres seves realitzades entre 1944 i 1954 a València, a la Sala Lafuente el març de 1955.[4]
  • El 1956 va participar en la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona i va obtenir el primer accèssit al II Salón de Otoño de València
  • El 1957 es va adherir al Grup Parpalló liderat pel crític d'art Vicente Aguilera Cerni, eixe any aconseguí el primer premi al III Salón de Otoño de l'Ateneu Mercantil de València.
  • El 1958 va exposar a Madrid, València, Santander i Bilbao. També al I Salón de Arte del Mediterráneo. Al IV Salón de Otoño de València va exposar fora de concurs i va participar com a Jurat.
  • El 1959 va exposar a la III Bienal de Alejandría, al II Salón de Arte Actual del Mediterráneo, 20 años de pintura española contemporánea a Lisboa. Va ser jurat al V Salón de Otoño de València. Va ser seleccionat per a la XXX Biennal de Venècia. Va realitzar una exposició col·lectiva a Formentor i Mallorca amb el Grup Parpalló. Va estar al Saló de Premis Juan Gris a Barcelona.
  • El 1960 va exposar a València a la sala Martínez Peris[5]
  • El 1969 va exhibir per primera vegada la seva obra a Barcelona[6]
  • El 1970 va guanyar el V Premi de Pintura Tina.[7] Aquesta edició del Premi Tina es va celebrar a Benidorm. El segon premi va ser per a Manera i el tercer per a R. Ferrer. L'exposició es va celebrar a la Galeria Darhim i varen participar 24 artistes. Les "Tines d'honor" es varen atorgar a Emília Xargay, de Girona, al dibuixant "Cese" de Barcelona i a R. Ferrer, de Blanes. El president d'honor del jurat va ser el pintor Bartomeu Massot, el president l'artista Valbuena —que va guanyar la IV edició - i la resta del jurat foren: Xavier Dalfó, Joan Fuster, Ernesto Contreras, Martínez Monje, J. Guillamet, Mariano Chicot i Joaquín Bellostas.

Col·laboracions[modifica]

En 1959 va fundar la revista Arte Vivo amb el crític d'art Vicente Aguilera Cerni. El 1960 va començar a col·laborar a Cuadernos del Movimiento Artístico del Mediterráneo.

Obra[modifica]

La seva obra es pot trobar al Museu d'Art Contemporani de Madrid, al Museu de Belles Arts de València, a l'IVAM, al Museu de Solidaritat Salvador Allende de Santiago de Xile, al Museu d'Art Contemporàni de Managua, a l'Ajuntament de València, a la seu de la Fundació Bancaixa i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Va realitzar més de cinc-centes exposicions col·lectives, per tot Espanya i per diferents museus d'Alemanya, Argentina, Àustria, Bèlgica, Brasil, Canadà, Xile, Egipte, Escòcia, Finlandia, França, Anglaterra, Itàlia, Japó, Líban, Marroc, Mèxic, Portugal, Síria, Suïssa i els Estats Units (Nova York, Washington, Chicago, San Francisco, Filadèlfia, Atlanta i Oram).

També va escriure poesia.[8]

Referències[modifica]

  1. [Centro de arte canario http://centrodeartecanario.com/?artista=salvador-soria Arxivat 2015-05-18 a Wayback Machine.]
  2. Conferencia sobre l'obra de Salvador Soria [1]
  3. Obituari a El Mundo [2]
  4. Segons fullet disponible a la Biblioteca del MUVIM amb signatura A.R. C.001/012 amb text d'Alfons Roig
  5. Fullet a la Biblioteca del MUVIM, signatura: A.R. C.001/055
  6. Exposició a Barcelona [3]
  7. «Guanyador V Premi de Pintura 'La Tina' 1970» p. 28. La Vanguardia, 10-10-1970.
  8. Edició llibre pòstum a l'IVAM [4]

Enllaços externs[modifica]

(