Sant Andreu d'Estanyol
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bescanó (Gironès) | |||
| Localització | Pl. de l'Església, Estanyol | |||
| ||||
| Format per | Comunidor d'Estanyol | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 11 desembre 1986 | |||
| Id. IPAC | 20778 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Comunidor d'Estanyol | ||||
| Id. IPAC | 20779 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Andreu d'Estanyol) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Sant Andreu d'Estanyol és l'església parroquial del poble d'Estanyol, entitat del municipi de Bescanó (Gironès), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Església[modifica]
Edifici d'una sola nau de quatre trams amb volta de canó d'arestes, sis capelles laterals i capçalera semicircular. Als peus hi ha el cor. El parament és emblanquinat a excepció dels arcs i angles de carreus ben escairats. La façana és senzilla amb portalada rectangular i frontó partit i una creu, al capdamunt hi ha un rosetó. A la dreta s'alça el campanar de planta quadrada, dos pisos d'arcuacions i coberta piramidal.[1]
Al seu interior destaca una pica baptismal[1] realitzada en pedra de Girona. Té forma de copa cilíndrica amb el seu peu corresponent. Està ornada amb relleus que representen la flor de lis i garlandes i motius geomètrics. Conté la data de 1589. Fa 1,6 m d'alçada i la boca fa 69 cm de diàmetre.[1]
Comunidor[modifica]
Dins del conjunt hi ha un comunidor, una construcció de planta quadrada (2,40 x 2,40 m aprox.), amb un mur de maçoneria d'uns 40 cm que s'aixeca gairebé un metre a l'interior. Als angles hi ha quatre columnes cilíndriques de pedra, una de les quals té la base escalonada, sostenen un embigat de fusta amb teulada a quatre vents. Al centre hi ha una peanya amb una creu de ferro forjat.[2]
Història[modifica]
Documentalment és citada l'any 1279 en la venda del castell de Brunyola feta per Ramon de Cabrera a Berenguer de Gornau. Però el temple actual data de finals del segle xvii i s'acabà el 1704.[1]
El comunidor és un dels pocs exemplars que queden d'un tipus de porxo molt habitual a totes les comarques muntanyenques de la Catalunya Vella. Ha estat restaurat per l'arquitecte de Girona Joan Maria Ribot que ha realitzat una intervenció de consolidació i ha eliminat les tornapuntes de fusta que hi havia al centre de les quatre cases.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu d'Estanyol |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Església de Sant Andreu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 novembre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «Comunidor». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 novembre 2012].