Sant Andreu de València d'Àneu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Part de | València d'Àneu | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 1.088 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alt Àneu (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Carrer de l'Església, València d'Àneu | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 275-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0010156 | |||
| Id. IPAC | 301 | |||
Sant Andreu de València d'Àneu és l'església parroquial romànica del poble de València d'Àneu, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme del mateix nom del poble.
Per la seva arquitectura es considera la seva construcció al segle xii, ja que no es té cap documentació d'època medieval sobre l'església.
L'edifici[modifica]
És un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular, coberta amb voltes d'aresta, amb capelles adossades als costats nord i sud, un campanar de torre de tipologia pallaresa a l'angle sud-est, i la porta a l'extrem sud-oest, aixoplugada per un porxo. Fet de carreus de pedra granítica sense polir, disposats amb gran ordre i correcció. És un edifici concebut amb un ple domini de les fórmules expressives i constructives del segle xii, o ja del segle xiii, estretament emparentada amb l'església de Sant Llorenç d'Isavarre i el moviment artístic, molt ornamental, que es fa palès en les reformes de les esglésies d'Isil.
A l'absis de l'església i per sota de la coberta hi ha una cornisa decorada amb un escacat. Una part de les mènsules de l'absis (unes 14) i 4 de les del transsepte són decorades amb motius ornamentals, bàsicament amb formes geomètriques.
Es conserven al Museu Diocesà d'Urgell tres fragments de la pintura mural del seu absis, que representen l'Epifania amb una Maiestas Mariae (una majestat de Maria, és a dir, la Mare de Déu en posició de majestat, com és molt habitual que aparegui Jesucrist, per exemple, a Sant Climent de Taüll), amb el Nen a la seva falda.
Una talla d'un Crist crucificat, datat de la segona meitat del segle xii, es conserva al Museu Frederic Marès de Barcelona. També una altra peça procedent d'aquesta església es troba en el VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya: es tracta d'una lipsanoteca (número 315 de l'inventari de la col·lecció Trens i actualment número 5403 de l'inventari de VINSEUM) de petites dimensions, amb la particularitat que les arestes superiors de la capsa presenten una forma corba.
Bibliografia[modifica]
- Adell i Gisbert, Joan-Albert; Sánchez i Boira, Imma; Camps i Sòria, Jordi. «Sant Andreu de València d'Àneu». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «València d'Àneu». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Pladevall, Antoni. Guies Catalunya romànica:Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Vall d'Aran. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-609-X.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu de València d'Àneu |
- L'Epifania al Museu Diocesà d'Urgell Arxivat 2009-01-07 a Wayback Machine.
- Sant Andreu de València d'Àneu en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya