Aquesta església romànica era coneguda per "eclesia parrochialis sancti Bartholomei de Pinquerono" a finals del segle xiv. L'any 1304 se cita aquest veïnat com a límit de tramuntana de la vegueria de Besalú i figura escrit en la forma Pinqueró. En ser suprimides moltes parròquies petites en el segle xvi, la de Sant Bartomeu de Pincaró fou adscrita a la de Sant Pere d'Albanyà, a la qual, segurament, ja havia estat subordinada en altre temps.[1]
Es tracta d'una construcció romànica del segle xii, d'una sola nau, coberta amb volta de canó, A llevant, té l'absis semicircular amb cornisa i finestra espitllerada i el campanar d'espadanya de doble obertura. Al nord els murs estan recorreguts per una cornisa. L'accés està en nun mur lateral i la porta d'accés està inscrita en un arc de mig punt.[1]
↑ 1,01,1«Sant Bartomeu de Pincaró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2014].
.jpeg)
