Sant Esteve de Campelles
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | Segles XII-XIV | |||
| Ús | església | |||
| Dedicat a | Esteve màrtir | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Reconstruïda | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Material | Pedra | |||
| Altitud | 1.055,2 m | |||
| Planta | D'una sola nau, amb absis quadrat | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilafranca de Conflent | |||
| Localització | Sector nord del terme | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
Sant Esteve de Campelles, de vegades anomenada de Bell-lloc, fou l'església, romànica, del poble de Campelles, del terme comunal de Vilafranca de Conflent, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
És situada[1] al sector nord del terme de Vilafranca de Conflent, en el seu enclavament de Bell-lloc. És en el cim de la muntanya de Bell-lloc, al sud-oest del despoblat de Bell-lloc.
Història[modifica]
S'hi conserva, restaurada, l'antiga església de Sant Esteve de Campelles, romànica, que de vegades és anomenada, erròniament, Sant Esteve de Bell-lloc. Poble i església estan documentats des del segle X: eccl. in Campilias (906 i 968), villare Campeles (1059), eccl. S. Stephani de Campellis (1403). El segle x pertanyia a Santa Maria de Ripoll, i després passà a Sant Joan de les Abadesses. El segle x, Sant Miquel de Cuixà hi tenia nombrosos alous, tal com consta en una butlla papal d'Agapit II. El 1217 fou donat, juntament amb Bell-lloc al priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent. Campelles pertanyia als senyors de Bell-lloc.
L'edifici[modifica]
Es tracta d'una església petita, d'una sola nau, sense absis exteriorment diferenciat de la nau i coberta amb volta de canó de punt rodó. Dues finestres d'una sola esqueixada il·luminen la nau: una a llevant i l'altra a migdia. La porta, senzilla, resolta amb un sol arc de mig punt fet de dovelles molt grans, és a l'extrem de ponent de la façana meridional. L'aparell del temple és fet amb carreus grossos tallats de forma rústega. S'hi alternen carreus de pedra calcària, blanca, amb pedra sorrenca vermella, de les pedreres dels voltants, que fan un efecte de policromia molt destacat. A la façana oest de l'església hi havia hagut una torre campanar, ara del tot esfondrada.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «189 - Vilafranca de Conflent». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Conf 66. Sant Esteve de Campelles». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Vilafranca de Conflent». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ponsich, Pere; Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Vilafranca de Conflent: Sant Esteve de Campelles». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.