L'actual edifici data del segle xviii i només es conserva de l'església primitiva el mur nord. És una església de planta basilical amb un campanar a la part lateral dreta, i dos edificacions més annexes: la rectoria (part esquerra) que és del segle xviii i el cementiri (part dreta). La coberta és a doble vessant amb teula àrab.[1] El campanar és de base quadrada, però a la meitat aproximadament, pren una forma octogonal amb obertures d'arc de mig punt. Façana principal d'estil neoclàssic amb una porta d'entrada amb llinda de pedra i una cornissa enfaixada. A dalt de la cornissa, hi ha una fornícula amb una escultura de Sant Mateu, i a cada costat de la imatge, dos relleus en forma de custòdia (el de la dreta té una data gravada: 1773), i a sobre un rossetó.[1] Interior amb quatre capelles cobertes per volta de creueria i amb una cornissa amb línies d'imposta amb angelets. Hi ha dos altars dedicats a Sant Isidre i Santa Roser.[1]
↑ 1,01,11,21,3«Sant Mateu de Franciac». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 octubre 2014].
.jpg)
