Sant Roro
_-_Scribble_Diffusion_versi%C3%B3_1.png) Sant Roro il·lustrat per una intel·ligència artificial  | |
| Forma musical | cançó |
|---|---|
| Àudio | Oració de Sant Roro, cantada per una veïna de Barxeta. Arxiu Fermín Pardo. |
| Creació | Segona meitat segle XIX |
| Gènere | cultura popular |
| País d'origen | País Valencià |
Sant Roro o Sant Rorro és un sant fictici esmentat a diverses cançons de taverna del Folklore valencià,[1] en forma de paròdia de goigs.[2]
Es té constància de l'existència del Romanç de Sant Roro des de la segona meitat del segle xix,[3] sent possiblement originari de l'Horta de València,[3] i cantat des de la Plana de Castelló a la Vall d'Albaida i la Safor.[3] Es considera que les versions de Vila-real i Llutxent, que són les que han estat publicades, són les dos versions bàsiques del romanç, que en cada localitat té les seues pròpies variacions.[4] A Quatretonda la canten les dones quan treballaven la vinya.[3] Ha estat interpretat per Al Tall i Pep Gimeno Botifarra.[3]
A Alcàntera de Xúquer existeix la Processó de Sant Roro, definit com el Sant patró dels borratxos, puteros i malfaeners.[3] La processó té una representació del sant que és cremada en finalitzar-ne esta, i se celebra abans de les festes patronals.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Monferrer 2000, p. 52
- ↑ Monferrer 2000, p. 51
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Monferrer 2000, p. 53
- ↑ Monferrer 2000, p. 54
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Roro |
- Monferrer i Montfort, Àlvar «Els gojos de Sant Roro de Vila-real». Font, setembre 2000, pàg. 47-65.