Santa Margarida de Nabilles

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Santa Margarida de Nabilles
Imatge
Dades
TipusAntiga església parroquial
ConstruccióSegles XII - XIII
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMargarida d'Antioquia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud854,9 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaConat (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNabilles (Conat)
Map
 42° 37′ 19″ N, 2° 21′ 38″ E / 42.621821°N,2.360598°E / 42.621821; 2.360598

Santa Margarida de Nabilles fou l'església parroquial[1] romànica del poble de Nabilles, desaparegut, i possiblement també del d'Arletes, també desaparegut, tots dos del terme comunal de Conat, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Es troba[2] a la zona nord-est del terme de Conat, a prop del límit amb Rià i Cirac. És a llevant d'Arletes i al nord-oest de Miralles. Al voltant seu hi havia el poble de Nabilles, pràcticament del tot desaparegut, avui dia.

Història[modifica]

L'església de Nabilles, i el lloc mateix, estan documentats[3] molt tardanament: el 1265, quan consten possessions del monestir de Santa Maria de Marcèvol en aquesta parròquia. El 1280 consta també un permís al capellà de Nabilles, Guillem Pagà, perquè construís un cortal al veí terme d'Orbanyà.

Es podria tractar d'una antiga església parroquial, de quan el poble era independent de Conat; la parròquia podria haver inclòs també Arletes.

L'edifici[modifica]

És una església d'una sola nau[4] capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. La nau és coberta amb volta de cintra apuntada. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. Està construïda amb aparell de granit i esquist, de dimensions mitjanes i col·locació molt acurada. El temple està rematat per un campanar d'espadanya amb dues obertures per les campanes. La seva factura remet a finals del segle xii o principis del XIII. En una de les pedres de la cornisa es pot observar una serp esculpida, tal vegada el dragó iconogràfic de Santa Margarida.

En l'actualitat, l'edifici[5] s'utilitza com a estable, i amenaça ruïna.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «43 - Conat i Vellans». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Cazes, Abbé Albert. Conat. Prada: Autoedició, S/D. 
  • Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya I: A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 1998 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 978-84-39346-13-5. 
  • Durliat, Marcel. Roussillon roman. Sainte-Marie de la Pierre-Qui-Vire: Zodiaque, 1986 (L'art roman). ISBN 2-7369-0027-8. 
  • Gavín, Josep M. «Conf 45. Santa Margarida de Nevilles». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Mallet, Géraldine. [presentació en línia Eglises romanes oubliées du Roussillon]. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2-85998-244-2. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Conat». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Ponsich, Pere. «Conat: Santa Margarida de Nabilles». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 

Referències[modifica]