Santiago de Riba i d'Espanya
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1880  Barcelona |
| Mort | agost 1936 (55/56 anys) |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, advocat |
Santiago de Riba i d'Espanya (Barcelona, 1880 - Montcada i Reixac, agost de 1936) fou un advocat i polític català.
Biografia[modifica]
Era fill de l'advocat Francesc de Riba i Milans i emparentat amb Ferran de Sagarra i de Siscar. Llicenciat en dret, el 1907 fou nomenat jutge municipal de Santa Coloma de Gramenet i procurador del districte judicial de Granollers. Vinculat a la Lliga Regionalista, el 1913 fou elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona pel districte 2 i el 1921 seria elegit diputat de la Diputació de Barcelona. També fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya[1] i el 1919 ingressà a la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.
El 1924 fou nomenat novament regidor de l'ajuntament de Barcelona, però al cap de poc fou destituït. Com a membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona el 1925 fou un dels advocats defensors dels militants de Bandera Negra implicats en el complot del Garraf.[2] El 1927 fou detingut sota l'acusació de conspirar contra la Dictadura de Primo de Rivera i va compartir cel·la amb Lluís Companys. El 1930 fou assessor de la Confederació Sindical Hidrogràfica del Pirineu Oriental.
Durant la Segona República Espanyola destacà com a president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, nomenat en 1931. Va anar a Madrid per tal d'impedir l'aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, i com que no ho aconseguí, el 1934 cessà en el càrrec i fou substituït per Josep Cirera i Voltà, menys conciliador i defensor de mesures enèrgiques contra els rabassaires. L'agost de 1936 fou arrestat per les patrulles de control, interrogat a la txeca de Sant Elies i posteriorment assassinat al cementiri de Montcada i Reixac.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Santiago de Riba i d'Espanya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Joan Crexell i Playà. El Complot de Garraf. Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1988, p.216.
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.242. ISBN 978-84-9850-461-3.