Schäferita
 Schäferita | |
|---|---|
| Fórmula química | (NaCa₂)Mg₂(VO₄)₃  |
| Epònim | Helmut Schäfer (en)  |
| Localitat tipus | pedrera Caspar, volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.08 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a=12,427(2) Å, V=1919(1) ų, Z=8 |
| Color | vermell o vermell ataronjat |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groga |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,40 g/cm³ (mesurada); 3,43 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997-048 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Sfr |
| Referències | [1][2][3][4] |
La schäferita és un mineral vanadat que pertany a la classe dels fosfats, al grup estructural del granat i al grup de la berzeliïta. Va ser descoberta l'any 1980 per Helmut Schäfer, de qui en rep el nom, en una pedrera al volcà Bellerberg, a Alemanya.
Característiques[modifica]
La schäferita és un vanadat de fórmula química (NaCa₂)Mg₂(VO₄)₃. Cristal·litza en el sistema isomètric en cristalls euèdrics de fins a 0,15 mm en forma d'icositetràedre trapezoïdal i en agregats cristal·lins.[2] És de color vermell o vermell ataronjat i la seva ratlla és de color groc. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la schäferita pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb 49 minerals més, entre els quals es troben: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, bobfergusonita, hagendorfita, johil·lerita, johnsomervilleïta, marićita, yazganita, qingheiïta, qingheiïta-(Fe2+), whitlockita i xenofil·lita.
Formació i jaciments[modifica]
La schäferita va ser trobada en un xenòlit ric en silici en una roca volcànica formada per leucita i tefra concrescuda amb magnesioferrita. A part de la localitat original també n'existeix un jaciment a Attica, Kamariza, Grècia.[1]
Sol trobar-se associada amb diversos minerals com ara sil·limanita, quars, enstatita, sanidina, cordierita, corindó, mullita, hematita i augita.[2]
Història[modifica]
La schäferita va ser originalment classificada com a clonohumita només basant-se en el seu aspecte; va ser reconeguda per la Comissió de nous minerals i de noms de minerals de l'IMA com un nou mineral l'any 1997 després que una anàlisi amb ED-XRF va revelar que tenia un alt contingut en vanadi.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Schäferite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Krause, W.; Blaß, G.; Effenberger, H. (en anglès) Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte, 1999, pàg. 123-134.
- ↑ Ralph, Jolyon and Ida Chau, 17 August 2010, "Schäferite." http://www.mindat.org/min-7279.html. Accessed 27 September 2010.
- ↑ Barthelmy, David, 1997-2010, “Schäferite Mineral Data.” http://www.webmineral.com/data/Schaferite.shtml. Accessed 27 September 2010.