Scymnus subvillosus
 | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Coleoptera |
| Família | Coccinellidae |
| Gènere | Scymnus |
| Espècie | Scymnus subvillosus  (Goeze, 1777[1]) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Protònim | Coccinella subvillosa |
Scymnus subvillosus és un coleòpter paleàrtic pertanyent a la família dels coccinèl·lids.
Etimologia[modifica]
- Scymnus: prové de la paraula grega skymnos (cadell).[3]
- subvillosus: és un mot compost per sub- (poc) + villosus (pilós), és a dir, poc pilós.[4]
Descripció[modifica]
Aquest micrococcinèl·lid té una longitud d'1,9 a 2,5 mil·límetres. El seu cos és rodó i cobert de pèls grisencs i curts. Sobre el fons fosc dels èlitres apareixen quatre franges rogenques d'amplàries variables. La part inferior és de color negre o marró fosc, i de color marró rogenc a la secció posterior. Es pot confondre amb l'espècie Scymnus quadripustulatus.[5]
Hàbitat i distribució[modifica]
Es tracta d'una espècie paleàrtica, distribuïda per vint-i-set països europeus, vint a Àsia, vuit al nord d'Àfrica i també presents a la regió afrotropical.[5]
Ecologia agrària[modifica]
A la conca mediterrània, les espècies més abundants de coccinèl·lids afidòfags associats a cítrics són Scymnus subvillosus i Scymnus interruptus. Aquestes espècies són cosmopolites, ja que es troben a Europa, Àsia Menor i Àfrica del Nord. Són habituals en els agroecosistemes arboris, incloent-hi pomeres, cítrics, presseguers, pruneres, nogueres, roures i a l'hàbitat natural. Pocs estudis analitzen la seua rellevància i el seu paper com a agents de control biològic en aquests agroecosistemes. Scymnus subvillosus i S. interruptus són els principals depredadors dels pugons tot i que poden alimentar-se d'altres preses com ara cotxinilles, cotonet i àcars. La menor grandària i menor voracitat de les espècies de Scymnus en comparació amb altres espècies de coccinèl·lids més grans fan pensar que siguen agents de control biològic menys competitius i menys eficients. No obstant això, la seua elevada abundància en els agroecosistemes de cítrics, amb capacitat de persistir a baixes densitats de preses i una gran longevitat, els atorguen a aquestes xicotetes marietes la capacitat d'explotar colònies de pugons tant en etapes fenològiques prèvies com posteriors, i per períodes més llargs que la més gran de les marietes (Coccinella septempunctata).
Pel que sembla, Scymnus interruptus i S. subvillosus tenen nínxols superposats als agroecosistemes cítrics. Ambdós depredadors es troben sovint coexistint i competint pels mateixos recursos alimentaris: pugó verd del cítrics (Aphis spiraecola) i pugó del cotoner (Aphis gossypii), però no s'ha demostrat cap competència exclusiva. Pareix que cada depredador tendeix a caçar més una espècie d'àfid que una altra. Encara que també s'ha trobat a aquesta espècie depredant colònies de pugó cerós gegant (Melanaphis donacis) sobre canyavera (Arundo donax) i de pugó cerós (Hyalopterus pruni) sobre diversos cultius arboris.[5]
Referències[modifica]
- Bouvet, J.P.R.; Monzó, César; Urbaneja, Alberto «Life history traits of the coccinellids Scymnus subvillosus and S. interruptus on their prey Aphis spiraecola and A. gossypii: Implications for biological control of aphids in clementine citrus» (en anglès). Biological Control, 132, maig 2019, pàg. 49-56. DOI: 10.1016/j.biocontrol.2019.02.002.
- ↑ «Scymnus subvillosus (Goeze, 1777)» (en anglès). ITIS. [Consulta: 30 novembre 2020].
- ↑ «Scymnus subvillosus» (en anglès). GBIF. [Consulta: 30 novembre 2020].
- ↑ «Scymnus interruptus» (en castellà). Animalandia. [Consulta: 30 novembre 2020].
- ↑ «Scorpiurus muricatus subsp. subvillosus» (en francès / anglès). Tilo Botanica. [Consulta: 30 novembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Sebastião, Dalila; Borges, Isabel; Soares, António Onofre «Effect of temperature and prey in the biology of Scymnus subvillosus» (en anglès). BioControl, 60, 2, 01-04-2015, pàg. 241–249. DOI: 10.1007/s10526-014-9640-5. ISSN: 1573-8248.
