Sebastià Gelabert Riera "en Tià de sa Real"

Sebastià Gelabert Riera "en Tià de sa Real"

Biografia
Naixement	1715 Manacor (Mallorca)
Mort	1768 (52/53 anys) Manacor (Mallorca)
Activitat
Ocupació	agricultor, poeta, dramaturg, glosador

Sebastià Gelabert Riera, popularment conegut amb el nom de Tià de sa Real (Manacor, 1715-1768), pagès, dramaturg, poeta i glosador popular mallorquí. Fill de Jaume Gelabert i de Praxedis Riera, d'infant estigué amb la seva família a la possessió de sa Real, actualment al terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar, de la qual cosa n'esdevingué el seu malnom, el 1744 es casà amb Elisabet Riera. Tià de sa Real, també és un personatge llegendari dels contes populars mallorquins, fenomen que ha de tenir alguna relació amb la seva personalitat real, atès el poc temps transcorregut entre la seva mort i l'aparició dels relats fantasiosos.

Les fonts sobre Tia de sa real

• Les Miscel·lanies Pasqual reprodueixen tres peces teatrals de caràcter religiós copiades l'any 1861 per l'erudit Bartomeu Pasqual Arrom d'una llibreta sense signatura, propietat dels descendents de Sebastià Gelabert, als quals els hi constava que ell n'era l'autor.
• La Biblioteca de escritores baleares de Joaquim Maria Bover de 1868, indica les obres qua havia transcrit Pasqual, s'afegeix l'existència de quatre entremesos i dos poemes llargs. Tanmateix, sobretot en dona una biografia en la qual relata una topada amb la Inquisició i es fa menció de les creences populars sobre les seves qualitats d'endevinador del futur i bruixot bondadòs, en total dona nou episodis més o menys sobrenaturals i afirma que en sap d'altres que no vol relatar.
• Les Rondalles Mallorquines, tom V (1909), de Mossen Alcover es fan ressò de trenta-una contarelles populars relatives a les qualitats sobrenaturals d'en Tia de sa Real, de fragments de debats poètics o combats de picat, que els seus informadors li atribuïen, cosa que el converteix en el primer glosador mallorquí de nom conegut i d'una biografia rondallística. Alcover afirma que només de dos episodis n'havia tengut el seu primer coneixement per la lectura de Bover, cosa que n'idicaria l'extensió de la fama popular.

Biografia de rondalla

”Era d'una casta d'homo que com ell només en neix un cada cent anys, i casi mai sura. – Ell surà, però no poria esser ric. En tenir més de quaranta sous, se posava malalt ell o sa dona o ets infants. Si hagués sembrat damunt pedres hauria coïda bona anyada. Deia que sa seva sort era per mar, però trobava que la mar era un camí massa fluix, que fa forat i tapa.- Endevinava ses coses que havien de succeir, veia lo que passava aonsevulla sense esser-hi, i feia unes coses que eren just i fet miracles.- El donaven per bruixot, pro ell no era cap mal homo sinó molt compost i de déu. No se n'allunyava gens de l'Església."
Rondalles mallorquines, tom V

Obra literària

Llengua literària

La llengua de Tia de sa Real, és la pròpia de la decadència literària final del català, conservadora en els temes, entroncats amb la Llegenda Àuria medieval en el teatre religios, barroca en la forma, però sense artifici escènic, i castellanitzada en el lèxic. En tot cas s'ha de tenir present la manca de referents de literatura culta en la llengua pròpia i l'esforç de cercar un registre elevat, almenys en les obres hagiogràfiques, per part d'una persona que no devia haver tengut una formació cultural significativa. Així mateix en la seva obra es pot copsar la voluntat de disposar de registres literaris distints segons la intenció literària, elevat en el teatre religiós, formal en les glossats llargs i dialectal en els combats de gloses, exempts de castellanismes, que són de gran interès per a la història de la llengua. Així mateix cal destacar la capacitat d'improvisació, l'enginy i la fluïdesa, que devien ser els fonaments de la popularitat del personatge.

Edició de l'obra

L'ajuntament de Manacor edità entre 1981 i 1985 l'obra completa de Sebastià Gelabert en quatre volums, a la col·lecció literària municipal que porta el seu nom, Tia de sa Real, a cura de Jaume Vidal Alcover que en feu un estudi preliminar.

Obres

Teatre

• Vida de la verge y màrtir Santa Barbara: Comedia nova en tres jornades i en vers precedida de un prolech. (teatre hagiogràfic)
• Comedia de sant Antoni de Viana en tres jornades. (teatre hagiogràfic)
• Comèdia del gloriós martir Sant Sebastià en tres jornades. (teatre hagiogràfic)
• Vida del famós mariner català Pere belmar, a modo de dialogo. (teatre històric)
• Entremès del jovensà i la jaia (entremès).
• Entremès de mosson Pitja, home d'edat cumplida (entremès).
• El pages i el misser mut (entremès)

Gloses

• Descripció de la temporada del añ 1744 y siguients fins a 1750. Son autor Sebastià Gelabert (a) de se Real de Manacor, impresa el 1848. (gloses narratives)
• Carta d'amor (poema amorós)
• Combats de picat (mostres esparses)

Vegeu també

• Jacint Josep Fontanet i Llebrés

Bibliografia

• Gelabert, Sebastià (Tià de sa Real); Vidal i Alcover, Jaume (Introducció). Comèdia en tres jornades i un pròleg de la gloriosa verge i martir santa Bàrbara, pàg. 7-22-18. Manacor: Col·lecció Tia de sa Real =, 1981. 
• MARTÍNEZ MIRÓ, Tomàs. En Tià de sa Real. Notes per a l'estudi de la figura i l'obra de Sebastià Gelabert.2016.
• Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 6. Palma: Promomallorca, p. 46. ISBN 84-8661702-2. 
• El teatre burlesc mallorquí, 1701-1850
• Sebastià Gelabert a la Biblioteca de escritores baleares

Enllaços externs

• «Sebastià Gelabert Riera "en Tià de sa Real"». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.