Sebastià Puig i Puig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1866  Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
| Mort | 1931 (64/65 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Es coneix per | canonge de la catedral de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables Episcopologio de la sede barcinonense (1916) | |
Sebastià Puig i Puig (Vilanova i la Geltrú, 1866 — Barcelona, 1931) va ser un eclesiàstic i historiador català que destaca per ser canonge de la catedral de Barcelona i l'autor d'Episcopologio de la sede barcinonense (1916). Es va formar en el Seminari Conciliar de Barcelona on exercí també de professor d'història. Els seus estudis universitaris els va cursar a Barcelona i Madrid fins a doctorar-se en Filosofia i Lletres l'any 1889. És autor de l'obra històrica Pedro de Luna, último papa de Aviñón (1920).
En l'àmbit eclesial, va ser el secretari de cambra i govern del bisbe Jaume Català i Albosa, com també director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona. EL 1930 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Referències[modifica]
- «Sebastià Puig i Puig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Gumersind Alabart i Sanz |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XIX 1930-1931 |
Succeït per: Josep Maria Millàs i Vallicrosa |