Setge de Xàtiva (1086)
| Dominació de Balansiya per Yahya al-Qàdir | |||
|---|---|---|---|
 Els emirats de Xarq al-Àndalus cap al 1080 | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 1086 | ||
| Coordenades | 38° 59′ 19″ N, 0° 31′ 09″ O / 38.98873°N,0.51915°O | ||
| Lloc | Xàtiva | ||
| Resultat | victòria d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
El Setge de Xàtiva de 1086 fou una de les batalles dutes a terme per Yahya al-Qàdir per a dominar de l'emirat de Balànsiya.
Antecedents[modifica]
El 1086 Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Turtuixa i Dàniyya, rebia el suport de Berenguer Ramon II per capturar l'emirat de Balansiya i obtenir la continuïtat territorial, estava sent fustigat per l'Emirat de Saraqusta, que tenia com aliat Rodrigo Díaz de Vivar, especialment actiu a la zona de Morella.[1]
Alfons VI de Castella va conquerir Balànsiya el febrer de 1086 amb les tropes castellanes d'Alvar Fáñez,[2] que es quedà encarregat de la defensa perquè Yahya al-Qàdir hi pogués governar l'emirat de Balansiya, on fou reconegut tret de Xàtiva, on el seu wali, ibn Mahqur es va negar a jurar jurament al nou emir.
Yahya al-Qàdir va requerir expressament per segona vegada el seu jurament amb un emissari amb presents,[3] i amb la seva nova negativa, Xàtiva fou assetjada.[1]
El setge[modifica]
Ibn Mahqur va sol·licitar el suport de l'emir de Dàniyya,[3] i Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, amb el suport de mercenaris catalans,[3] comandats per Guerau Alemany II de Cervelló[1] van aixecar el setge, i Xàtiva passà a mans d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla.
Conseqüències[modifica]
Ibn Mahqur va ser rellevat com a wali de Xàtiva i va fixar la seva residència a Dàniyya, amb les seves riqueses.[3]
Al-Múndhir Imad-ad-Dawla amb el suport dels mercenaris catalans[3] comandats per Guerau Alemany II de Cervelló[1] van atacar Balansiya el 1086, defensada per Alvar Fáñez, però van haver de desistir.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a Ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.28. ISBN 84-232-0655-6.
- ↑ Coscollá, Vicente. La Valencia musulmana (en castellà). Carena Editors, 2003, p.35. ISBN 8487398758.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Guichard, Pierre. Al-Andalus Frente a la Conquista Cristiana: Los Musulmanes de Valencia, Siglos XI-XIII (en castellà). Universitat de València, 2001, p.443. ISBN 8470308521.