Setmanari Felanitx
| Tipus | setmanari  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Data d'inici | 1935 |
| Lloc de publicació | Felanitx |
El Setmanari Felanitx és una publicació periòdica setmanal que de manera ininterrompuda, excepte un breu parèntesi entre abril de 1941 i octubre de 1943, es publica a la ciutat de Felanitx. El primer número es publicà el 3 d'agost de 1935.[1]
Època fundacional [modifica]
El Felanitx nasqué en una època convulsa. Fou fundat per la CEDA, s'imprimí a l'editorial Ramon Llull i sortia els dissabtes. Tot i que nominalment el seu director era Joan Estelrich, conegut publicista resident a Barcelona, qui exercia les funcions de direcció era Joan Obrador Tauler. En aquella primera època, el seu contingut es podia dividir en tres blocs: la part diguem-ne doctrinària, els articles de col·laboració i la part destinada a informació local.
La guerra civil[modifica]
De l'aixecament del 18 de juliol el setmanari no en pogué donar la notícia, ja que, precisament, va escaure en dissabte. El divendres 24 publicà un full, amb convocatòries a sengles juntes, aquella mateixa nit, per als socis d'APA i per la secció femenina del mateix partit. El dissabte 1 d'agost publicà un editorial amb el títol d'Arriba España i un article amb el de El Ejército y el Pueblo. A partir de llavors, el seu contingut el monopolitzen, gairebé, els textos que exalten el nou estat de coses.
Com a conseqüència del decret d'abril de 1937, la Falange es fa càrrec del setmanari a partir del número 99, del 17 de juliol, cap de la Falange local. Al nom de la publicació s'hi afegí "Semanario de Falange Española Tradicionalista y de las JONS".
El desembre del mateix any, per orde del marquès de Zayas, cap provincial de la Falange, el Felanitx passa als seus propietaris i el director fou Sebastià Pou Grimalt. Desaparegueren els emblemes falangistes i el subtítol es reduí a "Semanario de intereses locales". No obstant això, i per si de cas, a la primera plana es podia llegir en caràcters destacats "¡Saludo a Franco! ¡Viva España!".[2]
La postguerra [modifica]
Els anys quaranta del segle foren marcats per tota mena de restriccions, la retòrica dels discursos i el silenci dels vençuts. A causa de les restriccions de paper es reduí el seu format: un full de paper d'estrassa i color de palla. Aquesta restricció de paper encara s'agreujà i el setmanari deixà de publicar-se entre el 21 d'abril de 1941 i el 2 d'octubre de 1943. A partir d'aquesta data es retornà al format habitual de quatre fulls, amb el títol i l'escut de la ciutat. La temàtica religiosa era quasi omnipresent a les seves planes (editorials i col·laboracions); l'esport i les notícies locals acabaven d'omplir-les.
Avançada la dècada dels cinquanta, adoptà un nou format, augmentant fins a vuit el nombre de planes. Experimentà una major diversitat en els continguts: editorials, entrevistes, cartes al director, articles literaris, informació eclesial i temes d'espiritualitat. També hi trobam poesia en llengua catalana, tot i que els títols i dedicatòries s'havien d'escriure en castellà.
A partir dels anys seixanta [modifica]
A partir del número 1188 (17 de desembre de 1960), el setmanari inicià una nova etapa. Per un canvi generacional, la direcció recau en Joan i Bartomeu Pou Jaume, fills de l'anterior director. Hi hagué nous col·laboradors i noves seccions, d'acord amb els temps d'obertura que es començaven a viure a Mallorca.
L'any 1975, el setmanari rebia la medalla d'argent de la ciutat de Felanitx, imposada solemnement pel batle a Bartomeu Pou Jaume.
Temps de democràcia[modifica]
A partir de 1978, amb les eleccions municipals, s'inicià una nova etapa. El tema polític desperta l'interès de la gent i els lectors s'apassionen pels temes municipals. Augmenten les col·laboracions i el setmanari es converteix en un espai de debat i controvèrsia.
A partir de 2011[modifica]
Bartomeu Pou es jubila i decideix fer donació gratuïta de la capçalera a la delegació local de l'Obra Cultural Balear, la qual crea l'associació cultural Setmanari de Felanitx, que es fa càrrec de la direcció i l'edició. Sense rompre la línia editorial d'obertura a totes les opinions del poble, el setmanari augmenta el nombre de planes i de col·laboradors, eventuals i estables. També incrementa el nombre de lectors. Es millora la qualitat de l'edició i augmenta el nombre de lectors.
En aquest període augmenten les col·laboracions i els articles d'opinió, que en moltes ocasions tracten temes que van més enllà de la temàtica local i abasten l'interés general, polític, literari i de divulgació.
En aquesta etapa, el setmanari ha desenvolupat aiximateix una important tasca d'edició de llibres d'autors locals. Pou Jaume moriria el gener de 2022.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «WEB Setmanari Felanitx». Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 20 abril 2018].
- ↑ «Testimonis de la vida d'un poble - Germà Coll Mesquida». Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 20 abril 2018].
- ↑ «Ha mort Bartomeu Pou Jaume, qui va ser propietari i director del setmanari Felanitx i propietari de la impremta Ramon Llull», 31-01-2022. [Consulta: 31 gener 2022].