Shchurovskyita

Shchurovskyita
Fórmula química	K₂CaCu₆O₂(AsO₄)₄
Epònim	Grigory E. Shchurovsky (en)
Localitat tipus	Fumarola Arsenàtnaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, Krai de Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 17,2856(9) Å; b = 5,6705(4) Å; c = 8,5734(6) Å; β = 92,953(6)°
Grup puntual	2 - esfenoide
Grup espacial	b2
Color	verd oliva
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd pàl·lid
Densitat	4,28 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,795(5) nβ = 1,800(5) nγ = 1,810(6)
Birefringència	δ = 0,015
Angle 2V	mesurat: 70° (15)
Impureses comunes	P, S, Zn, (Rb, Al)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2013-078
Any d'aprovació	2013
Símbol	Svk
Referències

La shchurovskyita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Grigori Efimòvitx Shchurovsky (30 de gener -11 de febrer- de 1803, Moscou, Imperi Rus - 20 de març -1 d'abril- de 1884, Moscou, Imperi rus) geòleg i professor de paleontologia i mineralogia de la Universitat de Moscou durant gairebé cinquanta anys.

Característiques

La shchurovskyita és un arsenat de fórmula química K₂CaCu₆O₂(AsO₄)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013, sent publicada per primera vegada el 2015. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És una espècie relacionada químicament amb la calcioandyrobertsita, i estructuralment amb la dmisokolovita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 4421/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la fumarola Arsenàtnaia, situada al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik (Krai de Kamtxatka, Rússia), on es troba en forma de cristalls tabulars o prismàtics gruixuts, o simplement en grans anèdrics formant agregats i crostes. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.