Siegenita
 Siegenita | |
|---|---|
 Siegenita provinent de Buick Mine, Bixby, Districte de Viburnum Trend, Comtat d'Iron, Missouri, Estats Units | |
| Fórmula química | CoNi₂S₄ |
| Epònim | Siegerland (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.DA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.01 |
| Dana | 2.10.1.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls octahedrals, granular, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 9.41 Å; Z = 8 |
| Grup puntual | isomètric hexoctahedral (4/m3 2/m) F d3m |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | gris clar, gris metàl·lic amb tonalitats vermelles coure o gris violàcies |
| Macles | en {111}; polisintètiques |
| Exfoliació | {100} imperfecta |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 4,5 a 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,83 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Seg |
| Referències | [1] |
La siegenita és un mineral que pertany al grup linneïta, de la classe dels sulfurs.[2] Rep el seu nom de la regió minera de Siegen (Alsàcia), on va ser descoberta l'any 1850.
Característiques[modifica]
És un sulfur de cobalt i níquel. Cristal·litza en el sistema cúbic formant cristalls octahedrals. També s'hi pot trobar de manera granular o massiva. Forma una sèrie de solució sòlida amb la violarita (FeNi₂S₄), en la qual la substitució gradual del cobalt per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] El grup de la linneïta al qual pertany està format per sulfurs i similars amb l'estructura de l'espinel·la. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: seleni, coure i ferro. Pot ser extreta a les mines juntament amb altres sulfurs com a mena dels metalls que inclou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la siegenita pertany a «02.DA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 3:4» juntament amb els següents minerals: bornhardtita, carrollita, cuproiridsita, cuprorhodsita, daubreelita, fletcherita, florensovita, greigita, indita, kalininita, linneïta, malanita, polidimita, trüstedtita, tyrrel·lita, violarita, xingzhongita, ferrorhodsita, cadmoindita, cuprokalininita, rodostannita, toyohaïta, brezinaïta, heideïta, inaglyita, konderita i kingstonita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en vetes hidrotermals amb altres sulfurs de coure, ferro i níquel. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcopirita, pirrotina, galena, esfalerita, pirita, mil·lerita, gersdorffita o ullmannita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat),[4] a la mina Alforja (Alforja, Baix Camp)[5] i a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Siegenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ «Linnaeite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ «Siegenite-Violarite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ Abella i Creus, Joan «Plumboagardite, green anglesite and other minerals from the Alforja mine, Alforja, Tarragona, Catalunya». Mineral Up, 2, 2018 [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 28 novembre 2023].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siegenita |