Sigfredo Hillers
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 desembre 1934  Madrid |
| Mort | 24 novembre 2017 (82 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, professor titular, jurista |
| Ocupador | Universitat Complutense de Madrid |
| Partit | Falange Española Independiente |
| Membre de | |
Sigfredo Hillers de Luque (Madrid, 16 de desembre de 1934-Madrid, 24 de novembre de 2017) va ser un docent i polític espanyol d'extrema dreta.
Biografia[modifica]
Nascut a Madrid el 16 de desembre de 1934, va ingressar en el Frente de Juventudes en 1944. Posteriorment, en 1953, va ingressar en la XVI Centúria de la Guàrdia de Franco. Obrer des dels 16 anys, va aconseguir matricular-se a la Universitat i llicenciar-se en Sociologia i Dret. Posteriorment va ampliar estudis a Berlín i Bonn. En 1975 va publicar la seva tesi doctoral, amb el títol España: Una revolución pendiente. Va obtenir plaça com a professor titular en la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid.[1][2]
En 1963 va fundar el Frente de Estudiantes Sindicalistas (FES) juntament amb Narciso Perales, Ceferino Maestú i Juan Diego. Aquest grup va néixer a la calor dels cercles falangistes dissidents amb la línia oficial del «Movimiento Nacional». No obstant això, a mesura que avançava la dècada van sorgir fortes dissidències entre Hillers, Perales i Maestú.[3]
Hillers fundaria l'associació juvenil «Octubre»,germen de la posterior Falange Espanyola Independent.[4]
Després de la mort de Franco es va posicionar com a líder de la Falange Espanyola Independent. El seu col·lectiu va competir per les sigles oficials de «FE de las JONS» amb els Cercles Doctrinals «José Antonio», la Falange Espanyola «Autèntica» i el Front Nacional Español de Raimundo Fernández Cuesta, que va aconseguir les sigles, mantenint Hillers conflictes amb aquesta formació. Va tenir un paper merament testimonial en la Transició i acabaria abandonant la política en 1984.Centrat en l'activitat docent, amb posterioritat va publicar diverses obres.
Va morir a Madrid el 24 de novembre de 2017.[5]
Obra[modifica]
- —— (1974). Ética y estilo falangistas. Madrid: Gráficas Lázaro Carrasco.[6][8]
- —— (1975). España, una revolución pendiente. Madrid: FES.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Ellwood, 1984, p. 234n.
- ↑ Angel David Martín Rubio. «Sigfredo Hillers de Luque», 2017. [Consulta: 27 novembre 2017].
- ↑ Ellwood, 1984, p. 235.
- ↑ Ellwood, 1984, p. 246.
- ↑ «Sigfredo Hillers, líder falangista, fallece en Madrid a los 82 años de edad», 24-11-2017.
- ↑ Santiáñez, 2013, p. 330, 367.
- ↑ Santiáñez, 2013, p. 330.
- ↑ En el qual, segons explica Nil Santiáñez, «prescrivia normes feixistes a la joventut».[7]
- ↑ Fernández García, 1998, p. 93.
Bibliografia[modifica]
- Blanco Moral, Francisco «El Frente de Estudiantes Sindicalistas. Una manifestación de la oposición falangista al régimen de Franco». Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, Historia Contemporánea. Universidad Nacional de Educación a Distancia [Madrid], 3, 1990, pàg. 190-209. Arxivat de l'original el 2020-08-02. ISSN: 1130-0124 [Consulta: 22 juliol 2018].
- Casals Meseguer, Xavier. Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la guerra fría a la era de la globalización. Barcelona: Crítica, 2003. ISBN 84-8432-430-3.
- Ellwood, Sheelagh M. Prietas las filas. Historia de Falange Española, 1933-1983. Editorial Crítica, 1984.
- Fernández García, Antonio «España, 1939-1975. Líneas de investigación sobre el régimen y la sociedad». España-Portugal: estudios de historia contemporánea. Editorial Complutense [Madrid], 1a edició, 1998, pàg. 89-106.
- Florentín, Manuel. Guia da Europa negra. Sessenta anos de extrema direita. Publicações Europa-America, 1994.
- Pareja Olcina, María. El periódico Mediterráneo durante la transición española (1975-1982). Castellón de la Plana: Universidad Jaime I, 2013.
- Payne, Stanley G. The Franco Regime, 1936–1975. Madison: The University of Wisconsin Press, 1987. ISBN 0-299-11070-2.
- Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Madrid: CSIC, 1994. ISBN 84-00-07442-4.
- Santiáñez, Nil. Topographies of Fascism: Habitus, Space, and Writing in Twentieth-Century Spain. Toronto y Buffalo: University of Toronto Press, 2003. ISBN 978-1-4426-4579-0.