Sigurd Eysteinsson
 Possible localització de la tomba de Sigurd Eysteinsson.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX Møre og Romsdal |
| Mort | 890 (Gregorià) Dornoch (en)  |
| Causa de mort | Causes naturals (Sèpsia ) |
| Altres | |
| Títol | Earl of Orkney (en) (–892) |
| Fills | Guthorm Sigurdsson (en) |
| Pare | Eystein Glumra |
| Germans | Rognvald Eysteinsson |
Sigurd Eysteinsson (Møre og Romsdal, Noruega, 850 - Dornoch, Escòcia, 892), també conegut amb el nom de Sigurd el Poderós (nòrdic antic: Sigurðr hinn ríki),[1] va ser un capdill víking que va liderar la conquesta del que avui és el nord d'Escòcia. Va governar com a segon jarl de les Òrcades (c. 875–892),[2] quan va succeir al seu germà Rognvald Eysteinsson.
Segons la tradició va morir per culpa del cap decapitat de Máel Brigte, a qui Sigurd havia derrotar en batalla.[2] Mentre anava a cavall amb el cap penjat de la seva muntura com a trofeu, una de les dents de Máel Brigte li va ferir la cama. La ferida es va infectar, i li va causar més tard la mort.[3]
Fonts[modifica]
Les dues fonts principals de la vida de Sigurd Eysteinsson són les sagues nòrdiques Heimskringla i Orkneyinga. Segons aquests escrits, després que la batalla d'Hafrsfjord hagués unificar el regne noruecpels volts del 872, les illes Òrcades i Shetland es van convertir en un refugi per als víkings exiliats, que van assaltar la seva antiga pàtria. El rei de Noruega, Harald Fairhair, va sotmetre els pirates víkings amb l'ajuda de Rognvald Eysteinsson de Møre.
Durant la conquesta, el fill de Rognvald, Ivar, va ser assassinat, i en compensació per la seva pèrdua Harald va donar a Rognvald les illes juntament amb el títol de jarl (o comte). Amb el consentiment del rei Harald, Rognvald va transferir el títol i les terres al seu germà Sigurd, que era un dels castlans de Harald.[4][5] La Historia Norwegiæ, escrita al voltant de la mateixa època que les sagues però d'una font diferent, corrobora la conquesta de les illes per part de la família de Rognvald, però n'omet qualsevol detall.[4]
En aliança amb Thorstein el Roig, Sigurd va expandir els seus dominis a l'Escòcia continental i va conquerir Caithness i Sutherland almenys tan al sud. Es diu que va arribar fins a Ekkjalsbakka, que algunes fonts formulen que podria referir-se a Moray, tot i ser molt més probable que es refereixi a algun lloc més al nord, potser a les ribes. del riu Oykel.[5][6] Les seves gestes en la conquesta del nord d'Escòcia es van convertir en llegendàries i li van valer l'epítet de "el poderós",[4] o en nòrdic antic ríki.[2]
El túmul de Sigurd[modifica]
Segons la saga Orkneyinga, cap al final del seu regnat, Sigurd va desafiar a un governant natiu, Máel Brigte el Dentallut, a una batalla de 40 homes. A traïció, Sigurd va portar 80 homes a la lluita i Máel Brigte va ser derrotat i decapitat. Sigurd va lligar el cap a la seva montura com a trofeu, però mentre anava a cavall, les dents de conill de Máel Brigte li van esgarrapar la cama. La cama es va inflamar i es va infectar, va desenvolupar sèpsia i, com a resultat, Sigurd va morir. Va ser enterrat en un túmul conegut com a Túmul de Sigurd (Sigurd's Howe), o Sigurðar-haugr, que prové de la paraula nòrdica antiga haugr, que significa túmul. La ubicació d'aquest túmul és probablement l'actual Sidera o Cyderhall, prop de Dornoch.[2][4][5] Tanmateix, també s'ha especulat que fos enterrat a Burghead, a Moray.[7]
Aparentment, la mort de Sigurd va ser seguida d'un període d'inestabilitat.[4] El va succeir el seu fill Guttorm, que va morir en pocs mesos. Rognvald va fer comte de les Òrcades al seu fill Hallad, però Hallad no va poder contenir els pirates víkings, va renunciar al càrrec i va tornar a Noruega caiut en desgràcia.[2][4][5] Les sagues diuen que els altres fills de Rognvald estaven més interessats a conquerir més llocs d'Escòcia, i per això el comtat va ser donat al fill petit de Rognvald, Einarr, la mare del qual era una esclava.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Forte, 2005, p. 266.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ashley, 1998, p. 440–441.
- ↑ «THE ORKNEYINGERS’ SAGA» (en anglès). sacred-texts.com. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Crawford, 2004.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Gray, 1922, p. 21–22, capítol 3,.
- ↑ Dasent, 1894, p. capítols 4 i 5, i nota 9.
- ↑ Calder, 1887, p. 51.
Bibliografia[modifica]
- Ashley, Mike. The Mammoth Book of British Kings and Queens (en anglès). Londres: Robinson, 1998. ISBN 1-84119-096-9.
- Crawford, Barbara E. «Einarr, earl of Orkney (fl. early 890s–930s)». A: Oxford Dictionary of National Biography (en anglès). Oxford University Press, 2004, p. 61472. ISBN 978-0198614111.
- Dasent, Sir George W. Icelandic Sagas (en anglès). vol. 3: The Orkneyingers' Saga, 1894.
- Forte, Angelo. Viking Empires (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p. 447. ISBN 9780521829922.
- Gray, James. Sutherland and Caithness in Saga-Time (en anglès). Edinburgh: Oliver & Boyd, 1922.