Silva arromanzada

La silva arromanzada és l'estrofa que, en la mètrica espanyola, està composta de versos imparisíl·labs d'art menor i major, incloent-hi els alexandrins de 7 + 7 síl·labes, que rimen en assonant només els versos parells.

Es considera que el creador d'aquesta estrofa fou Gustavo Adolfo Bécquer. Se'n va generalitzar l'ús en el Modernisme i amb la Generació del 98 entre els segles XIX i XX i és, per exemple, una estrofa molt característica d'Antonio Machado (Fue una clara tarde, triste y soñolieta).

Exemple

Un exemple de silva arromanzada el trobem a «Las ascuas de un crepúsculo morado», d'Antonio Machado:

(11-) Las ascuas de un crepúsculo morado

(11A) detrás del negro cipresal humean...

(11-) En la glorieta en sombra está la fuente

(11A) con su alado y desnudo Amor de piedra,

(11-) que sueña mudo. En la marmórea taza

(7a) reposa el agua muerta.

Vegeu també

• Silva
• Estança

Bibliografia

• Domínguez Caparrós, José. Diccionario de métrica española. Madrid: Alianza editorial, 2004. ISBN 84-206-7327-7.