Sioma Baram

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSioma Baram

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) סיומה ברעם Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1919 Modifica el valor a Wikidata
Chișinău Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1980 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Formentera (Balears) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri jueu del Mont de les Oliveres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, crític d'art Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm3871545 Modifica el valor a Wikidata

Sioma Baram (hebreu: סיומה ברעם) (Chișinău, 1919 - Formentera, 26 de juliol de 1980), de naixement Sioma Boberman,[1] va ser un pintor israelià assentat amb la seva dona, la també pintora Bella Brizel, a l'illa de Formentera. Va exercir com a crític d’art en prestigioses revistes de París, Londres, Tòquio i Tel-Aviv.[2]

Biografia[modifica]

Nascut a Bessaràbia, fill de pares jueus, el 1939 va emigrar a Palestina. Va estudiar pintura a l'Institut d'Art i Disseny Avni amb Aharon Avni i escultura amb Moshe Sternschuss. Hi va conèixer Bella Brizel, amb qui es es va casar. Durant la dècada del 1950, tots dos van viure a París i va estudiar pintura al fresc a l'École du Louvre.[3] Va participar en diverses campanyes militars al nord d’Àfrica amb l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial i també va lluitar per la independència d'Israel.[2] Posteriorment, el 1952, va traslladar-se amb la seva esposa a l'illa de Formentera i hi van habitar, amb viatges esporàdics a París, fins que van morir.[4] Van inspirar l'autor francès Jacques Peuchmaurd a escriure la novel·la Le Soleil de Palicorna, el film de la qual van protagonitzar.[5]

Baram es va fer cèlebre per la sèrie de pintures Betlem sobre Jerusalem i el poble jueu. En aquest cas va acostar-se al surrealisme, tot i que l'obra anterior havia estat més influït pel cubisme. També feia gravats i art abstracte.[2] Va exhibir el seu art individualment i col·lectivament a galeries de Londres, París, Tòquio, Lausana, Tòquio, Tel-Aviv i Jerusalem mateix.

Va morir l'any 1980 a Formentera. Va tenir un enterrament jueu a les Pitiüses, el primer al territori en 500 anys. Més tard, el seu taüt va ser transportat a Israel i soterrat al Mont de les Oliveres.

Després de la mort de l'artista i la seva dona, el 1988 es va fundar la galeria d’art Bella & Sioma Baram a Sant Francesc de Formentera.[6] Hi van exposar artistes com ara Marc Tara, Cornelis le Mair i Antoni Taulé.[7] A més, es va establir un fons de foment de la creativitat per a artistes jóvens a nom seu.

Referències[modifica]

  1. Книга Шломо Ницана с иллюстрациями Сёмы Барама Arxivat 2016-03-13 a Wayback Machine.: Псевдоним Барам — фамилия семьи его матери.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Baram, Sioma». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Consell Insular d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 25 desembre 2022].
  3. «Художники Форментеры». Arxivat de l'original el 2010-03-24. [Consulta: 23 octubre 2010].
  4. «art». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Consell Insular d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 25 desembre 2022].
  5. «Peuchmaurd, Jacques». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Consell Insular d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 25 desembre 2022].
  6. «L'escultura de l'artista Aaron Keydar "Los guardianes" es col·locarà a la sala de plens». Consell Insular de Formentera, 05-07-2010. [Consulta: 25 desembre 2022].
  7. Rubio, Josep «Acertijos en forma de escultura» (en castellà). Formentera més propera. Consell Insular de Formentera, 03-09-2010, pàg. 26 [Consulta: 25 desembre 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Or, Miriam. סיומה ברעם: על האמנות של סיומה ברעם (en hebreu), 1986.