Skutterudita
 Skutterudita | |
|---|---|
 Skutterudita de Bou Azzer, Marroc | |
| Fórmula química | CoAs₃ |
| Epònim | Skutterud mines (en)   |
| Localitat tipus | Skutterud mines (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.29 |
| Dana | 2.12.17.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls cúbics, octaedrals, dodecaedrals, rarament prismàtics; creixements esquelètics; massiu i granular |
| Estructura cristal·lina | a = 8.204 Å, Z = 8 |
| Grup puntual | isomètrica 2/m 3 |
| Color | gris acer clar |
| Macles | en {112} en formes complexes |
| Exfoliació | molt imperfecta |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | metàl·lica forta |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 6,5 |
| Densitat | 6,8 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Skt |
| Referències | [1] |
La skutterudita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al subgrup de la skutterudita.[2] Va rebre el seu nom per Wilhelm Karl von Haidinger del lloc on va ser descoberta el 1845, Skutterud (Noruega).
Característiques[modifica]
La skutterudita és un arsenur de cobalt amb quantitats variables de níquel i ferro, les quals reemplacen el cobalt, amb una fórmula general: CoAs₃. Fins a l'any 2017 la fórmula química per a la niquelskutterudita era CoAs3-x, però un article publicat a l'American Mineralogist proposava la fórmula actual, sent aprovada durant el mateix any per l'Associació Mineralògica Internacional.[3] Cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls cúbics, octaedrals o dodecaedrals, rarament prismàtics. S'extreu com un mineral de cobalt i níquel amb un subproducte d'arsènic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5 a 6. Forma una sèrie de solució sòlida amb la niquelskutterudita.[4]
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral mineral de formació hidrotermal trobat en els filons de moderada a alta temperatura amb altres minerals de níquel-cobalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata nativa, eritrita, annabergita, niquelina, cobaltita, sulfosals de plata, bismut natiu, calcita, siderita, barita i quars. Les aparicions notables inclouen cobalt (Ontario, Canadà), Skuterud (Noruega), Franklin, als Estats Units. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà),[5] a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)[6] i a la mina Serrana (El Molar, Priorat).[7]
Varietats[modifica]
La smaltita és una varietat de skutterudita deficient en arsènic, sovint emprada com a sinònim seu.[8] Una varietat de smaltita que conté bismut s'anomena bismutosmaltina.[9]
Grup skutterudita[modifica]
El grup skutterudita està integrat per quatre espècies minerals.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Ferroskutterudita | CoAs3-x |
| Kieftita | CoSb₃ |
| Niquelskutterudita | NiAs3-x |
| Skutterudita | CoAs3-x |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Skutterudita |
- ↑ «Skutterudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Skutterudite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
- ↑ Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2016 and 2017». Mineralogical Magazine, 81, 1, 01-02-2017, pàg. 209–213. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018. DOI: 10.1180/minmag.2017.081.004 [Consulta: 31 març 2017]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.
- ↑ «Nickelskutterudite-Skutterudite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, gener 2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Canet, C.; Alfonso, P.; Melgarejo, J.-C.; Jorge, S. «PGE-BEARING MINERALS IN SILURIAN SEDEX DEPOSITS IN THE POBLET AREA, SOUTHWESTERN CATALONIA, SPAIN». The Canadian Mineralogist, 41, 3, 01-06-2003, pàg. 581–595. DOI: doi:10.2113/gscanmin.41.3.581 [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Smaltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
- ↑ «Bismutosmaltin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
| Perovskites estequiomètriques |
|  | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Perovskites no estequiomètriques |
| ||||||||||||||||||||
| Altres minerals no agrupats | |||||||||||||||||||||
