Slavikita
 Slavikita | |
|---|---|
 Slavikita provinent del turó de Valachov, Skřivaň, Regió de la Bohèmia Central, República Txeca. | |
| Fórmula química | (H₃O+)₃Mg₆Fe15(SO₄)21(OH)18·98H₂O |
| Epònim | František Slavík (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DF.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DF.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.14 |
| Dana | 31.9.13.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12.2Å, b = 12.2Å, c = 35.13Å |
| Color | groc verdós |
| Exfoliació | desconeguda |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groga verdosa clara |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,905 a 1,99 g/cm³ |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.530 - 1.537 nε = 1.494 - 1.506 |
| Birefringència | δ = 0,036 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2008 s.p. |
| Símbol | Sví |
| Referències | [1] |
La slavikita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser anomenada l'any 1926 per Rudolf Jirkovsky i František Ulrich en honor del mineralogista txec František Slavík (1876-1957).
Característiques[modifica]
La slavikita és un sulfat de color groc verdós i lluentor vítria. Cristal·litza en el sistema trigonal, formant cristalls escamosos de fins a 0,3mm, normalment tabulars. Pot formar incrustacions o eflorescències, i s'hi pot trobar de manera massiva o en petits grans. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5. La seva densitat es troba entre 1,905 i 1,99 g/cm³.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la slavikita pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, caïnita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteita, mallestigita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaita, gordaita, clairita, arzrunita, elyita, yecoraita, riomarinaita, dukeita i xocolatlita.
Formació[modifica]
Es troba com a producte de l'oxidació de la pirita en esquists i pissarres. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pickeringita, halotriquita, pirita i guix.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Slavikita |