Vés al contingut

Solanin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula animanga Solanin
Pel·lícula Parts2 vol. Anime News Network: 8403 Anime News Network: 15315 IMDB: tt1415228 Modifica el valor a Wikidata
CreadorInio Asano
GuionistaIzumi Takahashi
DireccióTakahiro Miki
Gènereanime i manga de fragments de la vida, anime i manga romàntic
Demografiaseinen
Emissió2010

Solanin (ソラニン , Soranin?) és un manga japonès escrit i il·lustrat per Inio Asano. Fou publicat a la revista Weekly Young Sunday de l'editorial Shogakkukan entre els anys 2005 i 2006.

El manga va ser adaptat a una pel·lícula live-action dirigida per Takahiro Miki i protagonitzada per Aoi Miyazaki com a Meiko. Fou estrenada al Japó l'abril de 2010. El mateix any la banda Asian Kung-Fu Generation va llançar el senzill "Solanin", amb lletra escrita per Inio Asano, autor del manga. La cançó fou incorporada a la versió cinematogràfica. La banda també fou respondable del tema final de la pel·lícula.

L'octubre de 2017, onze anys després de la publicació original del manga, Shogakukan va publicar un nou capítol d'epíleg com a part d'una nova edició japonesa.

Argument[modifica]

Fa dos anys que la Meiko i en Taneda es van graduar a la universitat. Sense objectius clars ni un rumb concret a la vida, naveguen despistats per l'entorn social que els envola. La Meiko treballa en una oficina per poder pagar el lloguer del pis, mentre que en Taneda treballa com a il·lustrador en una empresa de premsa, guanyant prou per poder assumir una part de les despeses de la Meiko. Tot i que en Taneda es reuneix sovint amb els seus companys dels seus dies a la universitat per continuar assejant amb el seu grup de música, sent que a la seva vida encara li falta alguna cosa. Els seus companys del grup saben què és: han de sortir del local d'assaig, promocionar-se i deixar que les seves cançons siguin escoltades per un públic més ampli, un somni que arrosseguen des de la seva primera trobada al "Club de Música Pop" de la universitat.

Descontents amb el ritme de les seves vides de graduats "normals", les coses canvien al prendre dues decisions importants: la Meiko decideix abandonar la seva feina i en Taneda decideix dedicar el seu temps a escriure la seva primera cançó per a la banda. Alliberats ara de les seves antigues rutines, no saben cap a on els portarà la seva nova vida. A poc a poc, la Meiko i en Taneda planten cara al seu incert futur, però de sobte es produeix una inesperada tragèdia que canvia per sempre les seves vides i la dels seus amics.

Mitjans[modifica]

Manga[modifica]

Solanin està escrit i il·lustrat per Inio Asano. Fou serialitzat al Weekly Young Sunday de l'editorial Shogakukan del 2005 al 2006.[1] Seguidament, Shogakukan el va publicar en dos volums en format tankōbon, entre el 5 de desembre de 2005 i el 2 de maig de 2006.[2][3] Més tard, Shogakukan va publicar una edició combinada amb il·lustracions en colors i un nou capítol de l'epíleg el 30 d'octubre de 2017.[4][5]

Als Estats Units, Viz Media va adquirir la llicènica del manga, que fou publicat en volum únic el 2008.[6][7] A França és l'editoral Kana qui va en adquirir els drets.[8] A Polònia fou publicat per Hanami,[9] i a Taiwan per Taiwan Tohan, que va publicar els dos volums tankōbon del manga entre el 23 de juny de 2005 i el 24 de setembre de 2006.[10][11]

Pel·lícula live-action[modifica]

El manga fou adaptat al cinema en una pel·lícula live-action dirigida per Takahiro Miki i protagonitzada per l'actriu Aoi Miyazaki. Fou estrenada al Japó el 3 d'abril de 2010.[12][13] El mateix any la banda Asian Kung-Fu Generation va llançar el senzill "Solanin", amb lletra d'Inio Asano. La cançó fou inclosa a la versió cinematogràfica del manga. La banda també va compondre el tema final de la pel·lícula.

Recepció[modifica]

Solanin va ser nominada als premis Eisner de 2009 en la categoria de millor edició nord-americana de material internacional.[14] També fou nominat als premis Harvey 2009 a la millor edició americana de material estranger.[15]

Katherine Dacey, de Pop Culture Shock, critica els fons de les vinyetes del manga, dient que semblen «diorames o collages».[16] Greg Hackmann, de Mania.com, elogia l'autor per la seva atenció als detalls, «especialment quan es tracta dels molts entorns urbans estrets del manga».[17]

El divulgador català Oriol Estrada, inclou Solanin a la llista de mangues imprescindibles en el llibre Cultura Manga, tot afirmant que amb Solanin Inio Asano «va començar a despuntar com un dels autors que millor van saber retratar les ansietats de l'anomenada "generació perduda", la qual comprèn aquells que van viure de petits la bombolla econòmica dels vuitanta», convertint-se en la «veu d'una generació».[18]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Solanin Manga Made into Film with Nana's Aoi Miyazaki (Updated)». Anime News Network, 08-04-2009. [Consulta: 14 abril 2009].
  2. ↑ Error en el títol o la url.«» (en japonès). Shogakukan. Arxivat de l'original el 2012-07-14. [Consulta: 14 abril 2009].
  3. ↑ Error en el títol o la url.«» (en japonès). Shogakukan. Arxivat de l'original el 2012-07-15. [Consulta: 14 abril 2009].
  4. ↑ (en anglès) [Consulta: 1r novembre 2017].
  5. ↑ «小学館：コミック 『ソラニン 新装版』». sol-comics.shogakukan.co.jp. [Consulta: 1r novembre 2017].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «Viz to Offer Asano's Solanin, Obata's We Were There (Updated)». Anime News Network, 18-02-2008. [Consulta: 14 abril 2009].
  7. ↑ «Solanin». Viz Media. [Consulta: 2 abril 2016].
  8. ↑ «Solanin» (en francès). Kana. [Consulta: 2 abril 2016].
  9. ↑ SixTonBudgie (en polonès) Tanuki.pl, 1477, juliol 2009. ISSN: 1898-8296 [Consulta: 3 gener 2012].
  10. ↑ «Solanin 1» (en xinès). www.tohan.com.tw. Taiwan Tohan Co. Ltd.. [Consulta: 3 gener 2012].
  11. ↑ «Solanin 2» (en xinès). www.tohan.com.tw. Taiwan Tohan Co. Ltd.. [Consulta: 3 gener 2012].
  12. ↑ «Solanin Manga Made into Film with Nana's Aoi Miyazaki (Updated)». Anime News Network, 08-04-2009. [Consulta: 14 abril 2009].
  13. ↑ Error en el títol o la url.«» (en japonès). Natalie, 26-03-2010. [Consulta: 10 maig 2020].
  14. ↑ «Manga Nominated for 2009 Eisner Awards». Anime News Network, 07-04-2009. [Consulta: 14 abril 2009].
  15. ↑ «Red Colored Elegy, Solanin, Witchblade Get Harvey Nods». Anime News Network, 30-06-2009. [Consulta: 20 agost 2009].
  16. ↑ Dacey, Katherine. «Solanin». Pop Culture Shock, 19-11-2008. Arxivat de l'original el 2011-06-24. [Consulta: 14 abril 2009].
  17. ↑ Hackmann, Greg. «Solanin». Mania.com, 15-12-2008. Arxivat de l'original el 10 febrer 2009. [Consulta: 14 abril 2009].
  18. ↑ Estrada, Oriol. Cultura manga. Redbook ediciones, 2020 (Look). ISBN ISBN 978-8412231151. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Solanin&oldid=33373853»