Solongoïta

Solongoïta
Fórmula química	Ca₂B₃O₄(OH)₄Cl
Epònim	Solongo boron deposit (en)
Localitat tipus	dipòsit de bor de Solongo, altiplà de Vitim, Buriàtia, Zabaikàlie, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.CA.40
Nickel-Strunz 9a ed.	6.CA.40
Nickel-Strunz 8a ed.	V/H.06
Dana	25.3.2.1
Heys	10.1.11
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,93Å; b = 7,26Å; c = 12,54Å; β = 94°
Color	incolor
Duresa	3,5
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,510 nβ = 1,510 nγ = 1,545
Birefringència	δ = 0,035
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1973-017
Any d'aprovació	1973
Símbol	Sol
Referències

La solongoïta és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la inderita. Rep el seu nom de la localitat tipus, el dipòsit de bor de Solongo, a Rússia.

Característiques

La solongoïta és un borat de fórmula química Ca₂B₃O₄(OH)₄Cl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1973. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls subèdrics, tabulars, estriats verticalment, de fins a 0,2 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la solongoïta pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: inderita, ameghinita, kurnakovita, inderborita, meyerhofferita, inyoïta, peprossiïta-(Ce), nifontovita i olshanskyita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1973 en un orifici de perforació al dipòsit de bor de Solongo, a l'altiplà de Vitim, a Buriàtia (Rússia). També ha estat descrita a la mina Fuka, a l'illa de Honshu (Japó). Sol trobar-se associada a altres minerals com: szaibelyita, andradita-grossulària, kurchatovita, calcita, clorita, vesuvianita, svabita, magnetita, hematites, esfalerita i quars.