Steven Levitsky
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 gener 1968 (56 anys) Brookline (Massachusetts) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Stanford Universitat de Califòrnia a Berkeley Ithaca High School (en)  |
| Director de tesi | David Collier |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències polítiques |
| Ocupació | politòleg |
| Ocupador | Universitat Harvard Pontifícia Universitat Catòlica del Perú |
Steven Levitsky (Brookline, 17 de gener de 1968) és un politòleg estatunidenc i professor de la Universitat Harvard.[1][2] Expert en política comparada, els seus interessos de recerca se centren en Amèrica Llatina i inclouen partits polítics i sistemes de partits, autoritarisme i democratització i institucions toves i informals.[3] Destaca pel seu treball sobre règims autoritaris competitius i institucions polítiques informals.[4]
Trajectòria[modifica]
Levitsky va obtenir una llicenciatura en Ciències Polítiques per la Universitat de Stanford el 1990 i un doctorat, també en Ciències Polítiques, per la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1999.[4] Després d'obtenir el seu doctorat, Levitsky fou membre visitant del Kellogg Institute for International Studies de la Universitat de Notre Dame.[5]
Levitsky és conegut pel seu treball amb Lucan Way sobre règims polítics «autoritaris competitius», és a dir, tipus de governs híbrids en què, d'una banda, les institucions democràtiques són generalment acceptades com a mitjans per obtenir i exercir el poder polític, però, de l'altra, en canvi, els titulars del poder polític violen les normes d'aquestes institucions de manera tan sistemàtica i fins a tal punt que el règim no compleix els estàndards bàsics de democràcia. En aquests sistemes, els titulars gairebé sempre conserven el poder, ja que controlen i tendeixen a utilitzar l'Estat per aixafar l'oposició, detenir o intimidar les persones opositores, controlar la cobertura mediàtica o manipular els resultats electorals.[6] Escrivint sobre el fenomen el 2002, Levitsky i Way van assenyalar la Sèrbia de Slobodan Milošević i la Rússia de Vladímir Putin com a exemples d'aquests règims.[7]
El 2018, Levitsky va publicar How Democracies Die amb el seu company de Harvard, Daniel Ziblatt.[8] El llibre examina les condicions que poden portar les democràcies a trencar-se des de dins, més que no pas a causa d'esdeveniments externs com cops d'estat militars o invasions estrangeres. How Democracies Die va rebre un elogi generalitzat de la crítica i el públic. Va romandre diverses setmanes a la llista de més venuts del New York Times i sis setmanes a la llista de best-sellers de no ficció del setmanari alemany Der Spiegel.[9] El llibre va ser reconegut com un dels millors llibres de no ficció del 2018 pel Washington Post, Time i Foreign Affairs.[10] Levitsky i Ziblatt també han estat coautors de nombrosos articles d'opinió sobre la política dels Estats Units a The New York Times.[11]
Levitsky també és expert en la Revolució Sandinista. Està casat amb Liz Mineo, periodista peruana graduada a la Universitat Nacional Major de San Marcos i a la Universitat de Colúmbia, i que actualment treballa a The Harvard Gazette.[12] Levitsky viu amb la seva esposa i la seva filla a Brookline, Massachusetts, i és jueu.[13]
Obra publicada[modifica]
- 2018: How Democracies Die. (amb Daniel Ziblatt). New York: Crown. ISBN 978-1-5247-6293-3; NDR Kultur Sachbuchpreis 2018; Goldsmith Book Prize 2019[14]
- 2010: Competitive Authoritarianism: Hybrid Regimes after the Cold War. (with Lucan A. Way). New York: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-88252-1
- 2006: Informal Institutions and Democracy: Lessons from Latin America. (amb Gretchen Helmke). Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-8351-4
- 2005. Argentine Democracy: The Politics of Institutional Weakness. (amb Maria Victoria Murillo). University Park: Penn State University Press. ISBN 978-0-271-02715-9
- 2003. Transforming Labor-Based Parties in Latin America: Argentine Peronism in Comparative Perspective. Nova York: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-81677-9. [Traducció al castellà: Transformación del Justicialismo: Del Partido Sindical al Partido Clientelista. Buenos Aires: Siglo XXI, 2005]
Referències[modifica]
- ↑ "Senior Advisers and Executive Committee". Weatherhead Center for International Affairs. Harvard University. Consultat 2016-10-23.
- ↑ "Faculty Governance Arxivat 2019-03-27 a Wayback Machine.". David Rockefeller Center for Latin American Studies. Harvard University. Consultat 2016-10-23.
- ↑ "Steve Levitsky, Professor of Government". Harvard University. Consultat 2016-10-23.
- ↑ 4,0 4,1 Balakrishna, Aditi (December 12, 2007). "Popular Levitsky Awarded Tenure". Harvard Crimson. Consultat 2016-10-23.
- ↑ Steven Levitsky curriculum vitae, 2009. Via Harvard University website. Consultat 2016-10-23.
- ↑ Levitsky Steven; Way, Lucan A. (2002). "The Rise of Competitive Authoritarianism.". Journal of Democracy, Vol. 13, No. 2, p. 51-66; here: p. 52-53. Available as PDF file via Harvard faculty page. Consultat 2016-10-23.
- ↑ Levitsky & Way (2002), p. 52.
- ↑ «De McCarthy a Abascal: l'exportació de la vehemència discursiva (I)», 04-12-2020. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ «Sachbuch». Spiegel Online. Der Spiegel, 25-08-2018. [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ «How Democracies Die». Penguin Random House. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ , 20-09-2019.
- ↑ «Daily News reporter chosen for Harvard fellowship». The MetroWest Daily News. [Consulta: 18 agost 2019].
- ↑ «The ‘lifelong Zionists’ who called for an Israel boycott. In a Washington Post op-ed, professors Steven Levitsky and Glen Weyl urged economic sanctions on Jewish state». , 27-10-2015.
- ↑ Mars, Amanda «La democracia hoy es menos elitista, es mucho más circo» (en castellà). El País [Madrid], 12-04-2019. ISSN: 1134-6582.