Succinilcolina
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 290,221 Da |
| Rol | neuromuscular depolarizing agents (en)  i medicament essencial |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₄H₃₀N₂O₄²⁺ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
La succinilcolina o clorur de suxametoni és una substància química usada en anestesiologia com a relaxant muscular. Se la coneix col·loquialment com «sux» en els entorns hospitalaris.[1]
És un blocador neuromuscular[2] despolarizant de la placa neuromuscular, i consta de dues molècules d'acetilcolina unides pels seus radicals quaternaris: succinildicolina. És fortament soluble en aigua, i es degrada amb l'escalfor, la llum i el pH alcalí, per aquest motiu ha de conservar-se entre 4 i 10 °C. Els seus dos grups d'amoni quaternari, responsables del seu alt grau d'ionització a pH fisiològic, es troben a una distància de 14 Å.[3]
Ús medical[modifica]
La succinilcolina és emprada en cirurgia i procediments on sigui necessària relaxació muscular,[1] com ara la intubació[4] o per tal de mantenir la debilitació muscular en intervencions quirúrgiques abdominals o bé que durin més de dues hores.[5]
De vegades s'usa en combinació amb medicaments per al dolor i sedants en la eutanàsia així en medicina veterinària per a la immobilització dels cavalls.
És de curta durada, té un ràpid inici d'acció i un baix cost, però no serveix pel manteniment de la relaxació. A causa dels nous relaxants i reversors, està cada cop en més desús.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Lee, C; Katz R. «Clinical implications of new neuromuscular concepts and agents: So long, neostigmine! So long, sux!». J Crit Care, 24, 1, 2009, pàg. 43–9. DOI: 10.1016/j.jcrc.2008.08.009. PMID: 19272538.
- ↑ «Succinilcolina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «WHO Model List of EssentialMedicines». World Health Organization, octubre 2013. [Consulta: 22 abril 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Ciurana Ayora, Patrícia. «Relaxants musculars». Hospital Universitari Vall d'Hebron Barcelona,, Novembre 2012.
- ↑ «anestèsia intravenosa». A: Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball. TERMCAT [Consulta: 15 agost 2020].
Bibliografia[modifica]
- Onrubia Fuertes, Xavier. Estudi electrofisiològic experimental in vivo de l'efecte del a temperatura sobre l'acció del mivacuri i la succinilcolina administrats via endovenosa amb bolus únic (Tesi). Universitat de València, 2007.