Sulfotsumoïta
 Sulfotsumoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Bi₃Te₂S |
| Epònim | tsumoïta |
| Localitat tipus | Dipòsit d'Ag-Au de Burgagylkan, Riu Upper Chelomzha, óblast de Magadan, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DC.05b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.10 |
| Dana | 2.8.20.2 |
| Heys | 3.7.33 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Color | blanc-argent |
| Duresa | 2,5 |
| Impureses comunes | Se |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-084 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Stsm |
| Referències | [1] |
La sulfotsumoïta és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la tetradimita. El nom reflecteix el seu contingut en sofre i la seva semblança amb la tsumoïta.
Característiques[modifica]
La sulfotsumoïta és un sulfur de fórmula química Bi₃Te₂S. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sulfotsumoïta pertany a «02.DC - Sulfurs metàl·lics, amb variable proporció M:S» juntament amb els següents minerals: hedleyita, ikunolita, ingodita, joseïta-B, kawazulita, laitakarita, nevskita, paraguanajuatita, pilsenita, skippenita, tel·lurantimoni, tel·lurobismutita, tetradimita, tsumoïta, baksanita, joseïta-C, protojoseïta, sztrokayita, vihorlatita i tel·luronevskita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al dipòsit d'argent i or de Burgagylkan, al riu Upper Chelomzha, dins l'óblast de Magadan (Rússia). Tot i tractar-se d'una espècie gens habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sulfotsumoïta |
- ↑ «Sulphotsumoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2021].