Suyá

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaSuyá
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius350 Modifica el valor a Wikidata (2006 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aMato Grosso Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deMato Grosso i Pará Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües macrogê
llengües jê Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3suy Modifica el valor a Wikidata
Glottologsuya1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesuy Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1238 Modifica el valor a Wikidata
IETFsuy Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2725 Modifica el valor a Wikidata

El suyá o kĩsêdjê (Kĩsêdjê kapẽrẽ [kĩˈsedʒe kaˈpẽɺẽ]) és una llengua ameríndia del grup septentrional de la família gê (llengües macro-gê) parlada al Mato Grosso, Brasil. Està estretament relacionada amb el tapayúna; junts, formen la branca tapajós del gê septentrional.[1]:7

El kĩsêdjê està estretament relacionat amb el tapayúna;[2][3]:10–2 que tenen un passat comú al riu Tapajós, compartit per kĩsêdjê i tapayúna, que encara és part de la seva història oral.[1]:9 Les diferències fonològiques entre les llengües inclouen els reflexos de del Proto-gê septentrional *m/*mb, *mr/*mbr, *c (en so inicial), *ñ (en coda), i *b (en síl·labes tòniques). En Kĩsêdjê, aquestes consonants es reflecteixen com a m/mb, mr/mbr, s, n, and p, respectivament, mentre que en tapayúna té w ([w̃]), nr ([ɾ̃]), t ([t̪]), j ([j]), i w ([w]) en les mateixes paraules.[1]:85[3]:10–2

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

El kĩsêdjê preservava les consonants del Proto-Tapajós gairebé intactes, a excepció del fenomen fonètic *t̪ʰ > s.[4]:560

So inicial[modifica]

A la taula següent es detallen alguns dels possibles sons inicials del kĩsêdjê;[5]:126 a més, la majoria es poden combinar amb /w/ o /ɲ/ (en paraules l'etima del qual Proto-gê septentrional conté un de *wa, *wə̂ o *je, que s'analitzen com a nuclis complexos). Les nasals subjacents adquireixen una fase oral anterior a un nucli oral.[5]:127–8

Sons inicials kĩsêdjê
labial labial + ròtic dental/(post)alveolar palatal velar velar + ròtic glotal glotal + ròtic
oclusives sordes p /p/ [p] t /t/ [t̪] k /k/ [k]
oclusives aspirades th /tʰ/ [t̠ʰ] kh /kʰ/ [kʰ] khr /kʰɺ/ [kʰɹ]
fricatives s /s/ [s] h(w) /h(w)/ [h(w)] hr /hɺ/ [hɺ]
oclusives prenasalitzades nt /ⁿt/ [nt̪]
oclusives nasals m/mb /m/ [m]/[mb] mr/mbr /mɺ/ [mɺ̃]/[mbɺ] n/nd /n/ [n]/[nd] nh/j /ɲ/ [ɲ]/[nj] ~ [j] ng /ŋ/ [ŋ]/[ŋg] ngr /ŋɺ/ [ŋɹ̃]/[ŋgɹ]
sonorants w /w/ [w] r /ɺ/ [ɺ]

Vocals[modifica]

A continuació es mostra l'inventari de vocals kĩsêdjê (la representació ortogràfica es dóna en cursiva; els caràcters de les barres representen els valors de l'IPA de cada vocal).[5]:125 Nonato (2014) informa que no hi ha variació al·lofònica.[5]:127 Per convenció, la tilde, que forma part dels grafemes que denoten vocals nasals, es deixa fora a l'ortografia seguint <m>, <n>, i <nh> (però no <ng>), com a <mo> [mɔ̃] ‘anar (plural)’. A més, les vocals /ɘ̃/ i /ã/ o es diferencien a l’ortografia (ambdues s’escriuen com <ã>).[5]:130–1

Oral Nasal
i /i/ y /ɨ/ u /u/ ĩ /ĩ/ ỹ /ɨ̃/ ũ /ũ/
ê /e/ â /ɘ/ ô /o/ ẽ /ẽ/ ã /ɘ̃/ õ /õ/
e /ɛ/ á /ɜ/ o /ɔ/
a /a/ ã /ã/

Vocal sinharmònica[modifica]

El kĩsêdjê té un fenomen pel qual una [vocal sinharmònica s’insereix obligatòriament en paraules finals d’enunciats la forma subjacent de les quals acaba en consonant;[5]:128–30[6] d'aquesta manera, tots els enunciats acaben en vocals en superfície a Kĩsêdjê. L'epentesi vocàlica sol causar lenitis a la coda subjacent. Les alternances resultants es representen ortogràficament, com a thep [ˈt̠ʰɛp̚] / thewe [ˈt̠ʰɛwɛ] ‘peix’, wit [ˈwit̚] / wiri [ˈwiɾi] ‘només’, ngrôt [ˈŋgɹot̚] / ngrôrô [ˈŋgɹoɾo] ‘les Pleiades’, khẽn [ˈkʰɛ̃n̚] / khẽne [ˈkʰɛ̃nɛ̃] ‘pedra’, hwysysôm [hʷɨsɨˈsom̚] / hwysysômy [hʷɨsɨˈsomɨ] ‘mosquit’.[6] En les paraules que acaben en una coda subjacent ròtica], les vocals sinharmòniques s'insereixen independentment de si la paraula es troba en la posició final de pronunciació, com a ngõrõ [ˈŋɔ̃ɺɔ̃] 'dormir' (formes com *[ˈŋɔ̃ɺ] no estan atestades).[5]:128–30

Morfologia[modifica]

Com a la resta de llengües gê septentrionals, els verbs flexionen per finitud i, per tant, tenen una oposició bàsica entre una forma finita (també forma B[3] i forma principal[5]) i una forma no finita (també forma A[3] i forma incrustada[5]). Les formes finites s’utilitzen només en les clàusules matricials, mentre que les formes no finites s’utilitzen en tot tipus de clàusules subordinades[5]:140 així com en algunes clàusules matricials.[7][8] Les formes no finites sovint es formen mitjançant sufixació i/o substitució de prefixos. Alguns verbs (inclosos tots els descriptius a excepció de katho 'deixar', la forma no finita dels quals és kathoro) no tenen una distinció de finitud manifesta.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 (tesi). 
  2. ↑ Rodrigues, Cíntia Karla Coelho «Comparando as consoantes das línguas Tapajúna e Suyá». Alfa: Revista de Linguística, vol. 55, 2, 2011, pàg. 601–11. DOI: 10.1590/S1981-57942011000200011.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Santos, Ludoviko Carnasciali dos. Descrição de aspectos morfossintáticos da língua Suyá (Kĩsêdjê), família Jê. Florianópolis: Universidade Federal de Santa Catarina, 1997. 
  4. ↑ Nikulin, Andrey; Salanova, Andrés Pablo «Northern Jê Verb Morphology and the Reconstruction of Finiteness Alternations». International Journal of American Linguistics, vol. 85, 4, October 2019, pàg. 533–567. DOI: 10.1086/704565.
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 (tesi). 
  6. ↑ 6,0 6,1 Beauchamp, Jérémie. «Echo and default epenthesis in Kĩsêdjê». A: Proceedings of the Workshop on the Structure and Constituency of Languages of the Americas 23. University of British Columbia, 2019, p. 26–39. 
  7. ↑ Gildea, Spike; Castro Alves, Flávia de. «Reconstructing the Source of Nominative-Absolutive Alignment in Two Amazonian Language Families». A: Reconstructing Syntax. Brill, 2020, p. 47–107. DOI 10.1163/9789004392007_003. ISBN 978-90-04-39199-4. 
  8. ↑ Gildea, Spike; Castro Alves, Flávia de «Nominative-absolutive: Counter-universal split ergativity in Jê and Cariban». Typological Studies in Language, vol. 89, 2010, pàg. 159–200. DOI: 10.1075/tsl.89.07gil.



Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Suyá&oldid=32186077»