Tècmor
| Tipus | deïtat grega  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
En la mitologia grega Tècmor (en grec antic Τέκμωρ, 'límit', 'final') era un dels déus protògens, ço és, nascuts en el principi de l'univers. Segons Alcman, representava el final de les coses, i era fill de Tesis, deessa que més endavant va adquirir els atributs de Tetis.
Tècmor va néixer després del seu germà Poros, que representava l'inici de les coses i la manera d'obtenir el que es desitja. Així doncs, en un primer moment només hi havia Tesis, el poder creador, que empraria els seus dos fills Poros i Tècmor per regular el món que crearia, dotant tots els ens d'un inici i d'un final.
El poder demiúrgic dels tres déus començà a donar el seu fruit generant uns altres ens que donarien forma a l'univers, que fins aleshores era una massa informe on no se'n distingia res. El primer a néixer després d'ells va serHèmera, el dia, i més endavant Èreb, la foscor, Melana, la Lluna i Marmarugas, les espurnes de llum.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Rodríguez Adrados, Francisco (ed.). Lírica griega arcaica: poemas corales y monódicos 700-300 aC. Madrid: Gredos, 1980, p. 146-147. ISBN 8424935462.