T. G. E. Powell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1916  |
| Mort | 8 juliol 1975 (58/59 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arqueologia prehistòrica, megalithic site (en)  i celtes |
| Ocupació | prehistoriador, professor d'universitat, arqueòleg |
| Membre de | |
Premis | |
Thomas George Eyre Powell, més conegut com T. G. E. Powell (13 de gener de 1916 - 8 de juliol de 1975) fou un arqueòleg i historiador britànic, especialitzat en l'estudi de la història i l'arqueologia de les Illes Britàniques durant el període neolític i durant el període celta.
L'any 1958 publicà el seu llibre titulat The Celts, que li va proporcionar un gran renom social i acadèmic.[1] Va realitzar excavacions arqueològiques pioneres al País de Gal·les, especialment a Barclodiad y Gawres. Fou professor de la Universitat de Liverpool, membre de la Societat d'Antiquaris de Londres i president de The Prehistoric Society.
Biografia[modifica]
Thomas George Eyre Powell va néixer el 1916.[2] Era un besnet de l'antiquari George Eyre Evans i els seus orígens eren descendents dels colons gal·lesos d'Irlanda. Mentre estudiava arqueologia a la Universitat de Cambridge, Powell va rebre el sobrenom de Terence, que ja li va quedar al llarg de la seva vida.[3] Durant la Segona Guerra Mundia, Powell va haver de treballar per al Departament d'Intel·ligència Britànica realitzant fotografia aèria a Delhi, a l'Índia.
Després de la guerra, T. G. E. Powell va continuar la seva tasca en l'àmbit de l'arqueologia i l'any 1948 va ser nomenat professor en "Rankin Lectureship" d'Arqueologia Prehistòrica a l'Escola d'Estudis Arqueològics i Orientals de la Universitat de Liverpool. El març de 1948, Powell fou elegit membre de la Society of Antiquaries of London .[4] i es va anar especialitzar en l'arqueologia de l'antiga Europa occidental, especilaitzat en la Història del període neolític de les Illes Britàniques i en la història dels celtes en aquest mateix territori.[3]
Excavacions[modifica]
Juntament amb l'arquòleg gal·lès Glyn Daniel, Powell va dur a terme excavacions pioneres a la zona de Barclodiad y Gawres, a Ynys Môn (Anglesey), al País de Gal·les.[1], entre els anys 1952 i 1953.
El monument megalític decorat de Barclodiad y Gawres és un dels decorats més impressionants del nord-oest d'Europa i l'únic exemple testimoniat de tipus cruciforme al nord de Gal·les. Un conducte d'uns 6 metres, aproximadament, condueix a un passatge cruciforme que presenta una sèrie de muntants decorats amb galons, romboides, espirals i dibuixos en ziga-zaga.
Powell i Daniel van excavar gran part de les zones del pas i de la cambra, juntament amb seccions del túmul. L'àrea de la cambra antigament estava coberta per diverses làpides enormes. L'arquitectura de la cambra i del pas abans de l'excavació no era coberta. La zona del pati s'obre a unes vistes sobre la costa occidental d'Anglesey. Dins la cambra central es va descobrir indicis d'una llar de foc, d'aproximadament 1 m de diàmetre, que contenia una barreja de carbó vegetal i estelles de pedra. També es va trobar una col·lecció de petxines, ossos de peix i ossos d'animals diminuts, a més de restes de rèptils i d'amfibis.
Powell també va excavar el jaciment de Dyffryn Ardudwy, el 1973.
De 1970 a 1974, Powell va exercir de president de The Prehistoric Society. El 1971, va ser nomenat professor d'arqueologia europea a la Universitat de Liverpool.[4] Powell va morir el 8 de juliol de 1975.[2]
Selecció d'obres[modifica]
- Barclodiad y Gawress, 1956
- The Celts, 1958
- Prehistoric Art, 'The World of Art Library' series, 1966
- Megalithic Enquiries in the West of Britain, 1969
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Clark, 1975.
- ↑ 2,0 2,1 The Times, 10 July 1975.
- ↑ 3,0 3,1 Daniel, 1975.
- ↑ 4,0 4,1 Darvill, 2009.