Taquicàrdia supraventricular
| Tipus | taquicàrdia, arrítmia supraventricular i taquicàrdia paroxística  |
|---|---|
| Especialitat | cardiologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació propafenona, sotalol, deslanòsid, Fenilefrina, procainamide (en)  , digoxina, atenolol, verapamil (en) , diltiazem, bisoprolol, amiodarona, propranolol, (RS)-metoprolol, digitoxina i Esmolol | |
| Classificació | |
| CIM-11 | BC81 |
| CIM-10 | I47.1 |
| CIM-9 | 427.89 i 427.0 |
| CIAP | K79 |
| Recursos externs | |
| MeSH | D013617 |
| UMLS CUI | C1698480 i C0039240 |
La taquicàrdia supraventricular (TSV) és un terme paraigua per als ritmes cardíacs ràpids que sorgeixen de la part superior del cor.[1] Això contrasta amb l'altre grup de ritmes cardíacs ràpids: la taquicàrdia ventricular, que s'inicien dins de les cambres inferiors del cor.[1] Hi ha quatre tipus principals de TSV: fibril·lació auricular, aleteig auricular, taquicàrdia paroxística supraventricular (TPSV) i síndrome de Wolff-Parkinson-White.[1] Els símptomes de la TSV inclouen palpitacions, sensació de desmai, sudoració, dificultat per respirar i/o dolor al pit.[2]
Aquests ritmes anormals comencen des de les aurícules o del node auriculoventricular.[1] Generalment, es deuen a un dels dos mecanismes: la reentrada o l'augment de l'automatisme.[3] El diagnòstic es fa normalment mitjançant un electrocardiograma (ECG), un monitor Holter o un monitor ambulatori de llarga durada.[4] Es poden fer anàlisis de sang per descartar causes subjacents específiques, com ara hipertiroïdisme o anomalies dels electròlits.[4]
Una freqüència cardíaca normal en repòs és de 60 a 100 batecs per minut. Una freqüència cardíaca en repòs de més de 100 batecs per minut es defineix com una taquicàrdia. Durant un episodi de TSV, el cor batega entre 150 i 220 vegades per minut.[5]
El tractament específic depèn del tipus de TSV[6] i pot incloure medicaments, procediments mèdics o cirurgia.[6] Les maniobres vagals, o un procediment conegut com a ablació amb catèter, poden ser eficaços en certs tipus.[6] Per a la fibril·lació auricular, es poden utilitzar blocadors dels canals de calci o blocadors beta per al control de la freqüència.[6] i els pacients seleccionats es beneficien (però no com a tractament en si de la taquicàrdia) dels anticoagulants com ara l'acenocumarol o anticoagulants nous.[6] La fibril·lació auricular afecta aproximadament 25 per 1.000 persones,[7] la taquicàrdia supraventricular paroxística 2,3 per 1.000,[8] la síndrome de Wolff-Parkinson-White 2 per 1.000[9] i l'aleteig auricular 0,8 per 1.000.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Types of Arrhythmia», 01-07-2011. Arxivat de l'original el 7 juny 2015.
- ↑ «What Are the Signs and Symptoms of an Arrhythmia?», 01-07-2011. Arxivat de l'original el 19 febrer 2015. [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ Al-Zaiti, SS; Magdic, KS «Paroxysmal Supraventricular Tachycardia: Pathophysiology, Diagnosis, and Management.». Critical Care Nursing Clinics of North America, 28, 3, setembre 2016, pàg. 309–316. DOI: 10.1016/j.cnc.2016.04.005. PMID: 27484659.
- ↑ 4,0 4,1 «How Are Arrhythmias Diagnosed?», 01-07-2011. Arxivat de l'original el 18 febrer 2015.
- ↑ «Supraventricular tachycardia – Symptoms and causes» (en anglès). [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «How Are Arrhythmias Treated?», 01-07-2011. [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ Zoni-Berisso, M; Lercari, F; Carazza, T; Domenicucci, S «Epidemiology of atrial fibrillation: European perspective.». Clinical Epidemiology, 6, 2014, pàg. 213–220. DOI: 10.2147/CLEP.S47385. PMC: 4064952. PMID: 24966695.
- ↑ Katritsis, Demosthenes G.; Camm, A. John; Gersh, Bernard J. Clinical Cardiology: Current Practice Guidelines (en anglès). Oxford University Press, 2016, p. 538. ISBN 9780198733324.
- ↑ Ferri, Fred F.. Ferri's Clinical Advisor 2017 (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2016, p. 1372. ISBN 9780323448383.
- ↑ Bennett, David H.. Bennett's Cardiac Arrhythmias: Practical Notes on Interpretation and Treatment (en anglès). John Wiley & Sons, 2012, p. 49. ISBN 9781118432402.