Tarkianita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralTarkianita
Fórmula química(Cu,Fe)(Re,Mo)₄S₈
EpònimMahmud Tarkian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina de níquel d'Hitura, Nivala, Northern Finland Region, Finlàndia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.DB.30
Nickel-Strunz 9a ed.2.DB.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.14 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 9,563Å;
Grup puntual4 3m - hextetraedral
Colornegre
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Diafanitatopaca
Densitat7,3 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2003-004
SímbolTrk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La tarkianita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del professor Mahmud Tarkian (1941), especialista en microscòpia mineral de la Universitat d'Hamburg (Alemanya), que es va descriure per primera vegada el material sintètic i va determinar la seva estructura.

Característiques[modifica]

La tarkianita és un sulfur de fórmula química (Cu,Fe)(Re,Mo)₄S₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de grans microscòpics de fins a 0,1 mil·límetres de diàmetre, inclosos en pentlandita i pirrotita. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tarkianita pertany a «02.DB: Sulfurs metàl·lics, M:S = 2:3» juntament amb els següents minerals: antimonselita, bismutinita, guanajuatita, metastibnita, pääkkönenita, estibina, ottemannita, suredaïta, bowieïta, kashinita, montbrayita, edgarita i cameronita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la mina de níquel d'Hitura, a Nivala, a la regió del Nord de Finlàndia. També ha estat descrita al dipòsit de coure i níquel d'Ekojoki (Vammala, Finlàndia), al complex Coldwell (Ontario, Canadà), al complex Stillwater (Montana, Estats Units), al dipòsit de coure i níquel de Monchegorsk (Múrmansk, Rússia) i al massís ultramàfic de Lukkulaisvaara (República de Carèlia, Rússia).

Referències[modifica]

  1. «Tarkianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 agost 2016].