Televisió a Veneçuela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La televisió a Veneçuela va començar el 1952, quan el dictador Marcos Pérez Jiménez va llançar el canal estatal Televisora Nacional, per la qual cosa Veneçuela va ser el novè país en el món que va tenir televisió. és un dels principals mitjans de comunicació massius del país, ja que aquest arriba al 95% de les llars veneçolanes. Per a finals de 2006 l'espai radioelèctric en VHF estava ocupat en un 75% pel sector privat i un 22% pel sector públic, mentre que en UHF el 82% de les estacions eren privades i el 18% públiques. El nombre d'hores invertit per veneçolà en mitjans de comunicació també és favorable per a la televisió, en senyal obert ocupa el 46% de les hores i la televisió per subscripció el 17%, mentre que el restant 36% és invertit en ràdio, premsa e Internet.

Aquesta tendència ha anat en revolta durant els últims 10 anys estant l'estat qui controli de manera quasi exclusiva la major part de l'espectre televisiu tant privat com públic en la seva totalitat, el que ha generat gran restricció a la llibertat d'expressió dels pocs mitjans de comunicació privats existents, per aquesta raó l'estat es fa propietari d'un 70% dels mitjans de comunicació veneçolans, tant televisió, com ràdio i premsa.[1]

Modalitats de TV a Veneçuela[modifica]

Televisió Privada[modifica]

La següent és la llista dels canals privats que poden ser vistos en tot el país per senyal obert tradicional.

Estacions de TV Inici Seu Temàtica Tipus de propietat Pàgina Web Propietari
Venevisión 1957[2] Caracas Varietats Privat Venevisión Organización Cisneros
Televen 1974[3] Caracas Varietats Privat Televen Omar Camero Zamora
Canal I 2000 Caracas Varietats Privado Canal I Canal i Television C.A
Meridiano Televisión 1997[4] Caracas Deportiu Privat Meridiano TV Bloque de Armas
Globovisión 1981 Caracas Informatiu Privat MINECRAFT Jesus557 MINECRAFT C.A.

Televisió Pública Nacional[modifica]

Estacions de TV Inici Seu Temàtica Tipus de propietat Pàgina Web Propietari
Venezolana de Televisión 1964 Caracas Informatiu Pública VTV Arxivat 2007-04-06 a Wayback Machine. Estado venezolano
ViVe 2003 Caracas Regionalista Pública Vive Estado venezolano
TeleSUR 2005 Caracas Informativo Público TeleSur Multiestatal
Televisora Venezolana Social/TVes 2007 Caracas Varietats Pública tves Estado venezolano
Televisora Colombeia 2012 Caracas Educativa Pública Colombeia Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine. Estado venezolano

Altres canals nacionals amb senyal obert[modifica]

Canals que poden ser vistos només en algunes bandes del país per senyal obert. Alguns emeten per Televisió Digital Oberta i per Televisió per subscripció a nivell nacional.

Estacions de TV Inici Seu Temàtica Tipus de propietat Pàgina Web Propietari
Vale TV 1998 Caracas Cultural Privay Vale TV Asociación Civil Valores Educativos S.A.
TV Familia 2000 Caracas Valore Privat TV Familia TVFAMILIA
Ávila Tv 2006 Caracas Varietats Pública Ávila Tv Estado venezolano
123TV 2012 Caracas Infantil Pública - Estado venezolano
TV ConCiencia 2013 Caracas Ciència Pública ConCiencia TV Arxivat 2015-04-10 a Wayback Machine. Estado venezolano
Televisora de la Fuerza Armada Nacional Bolivariana/TV FANB 2013 Caracas Militar Pública TV FANB Estado venezolano
Petróleos de Venezuela/PDVSA TV 2014 Caracas Petròleo Pública - Estado venezolano
TVepaco[5] 2015 Caracas Varietats Privat Grupo Trust Mediático
La Tele Tuya/Teletuya (TLT) 2016 Caracas Varietats Pública TLT Arxivat 2018-05-21 a Wayback Machine. TeleAragua

TV Streaming[modifica]

Canales que poden ser vistos sol via Internet.

Estacions de TV Inici Seu Temàtica Tipus de propietat Pàgina Web Propietari
Capitolio TV 2016 Caracas Legislatiu Publica Capitolio TV Asamblea Nacional de Venezuela
RCTV Nacional 2013 Caracas Variat i Opinió Privat RCTV Nacional Grupo 1BC

Televisió Digital Oberta[modifica]

Logotip de la Televisió Digital Oberta a Veneçuela.

Per a l'any 2007 es van realitzar proves amb la norma europea, però dos anys més tard el govern veneçolà va entrar en converses amb els seus homòlegs japonès i brasiler, ja que el primer va oferir la seva disposició per a la capacitació del personal necessari per a l'operació de senyals amb norma ISDB- Tb i per a la transferència tecnològica de televisió digital.

L'any 2013 l'espectre radioelèctric UHF ho cobrirà la TDA (Televisió Digital Oberta) tenint un impacte enorme en la societat i obligant a la migració dels canals de tv analògica a digital. Tots els canals nacionals passaran d'aquesta manera a ser transmesos de forma digital.

A aquest projecte es van unir diversos canals nacionals, com és el cas de Veneçolana de Televisió, ANTV, ViVe, Televen, Televisora del Sud, Venevisió, Colombeia, Meridià Televisió i 123 TV.

Referències[modifica]

  1. Libertad de expresión y hegemonía en Venezuela. De la hegemonía de los medios a la hegemonía del Estado. Emilia Bermúdez. Quórum Académico 2007, 4 (2)
  2. «Los 50 de Venevisión». Últimas Noticias [Consulta: 30 desembre 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-14. [Consulta: 1r abril 2021].
  3. «¡Televen Cumple 24 Años al Aire!», 03-07-2012. Arxivat de l'original el 2016-08-08. [Consulta: 24 juliol 2016].
  4. «Meridiano Television - Primeros años». Arxivat de l'original el 2016-11-18. [Consulta: 14 setembre 2015].
  5. «La Tele ahora es TVepaco». revista Producto, 03-09-2015. [Consulta: 1r novembre 2015].