Teories de l'èter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En física, les teories de l'èter proposen l'existència d'un medi, l'èter (del grec αἰθήρ, 'aire superior' o 'aire pur, fresc'[1]), una substància o camp que omple l'espai i que es creu necessària com a medi de transmissió per la propagació de forces electromagnètiques o gravitatòries. Les diverses teories de l'èter comprenen les diferents concepcions del medi i substància. Aquest èter concebut a l'edat moderna té poc en comú amb l'èter dels elements clàssics, del qual el nom fou manllevat.[2] Des del desenvolupament de la relativitat especial, les teories que fan ús de l'èter substancial ja no s'utilitzen en la física moderna, que el reemplaçen per models més abstractes.[3]

Referències[modifica]

  1. "Aether Arxivat 2005-12-03 a Wayback Machine.", American Heritage Dictionary of the English Language.
  2. Whittaker, 1910, p. 19.
  3. Born, Max. Einstein's Theory of Relativity. Dover Publications, 1964. ISBN 0-486-60769-0. 

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]