Teresia Teaiwa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTeresia Teaiwa
Biografia
Naixement(gil) Teresia Kieuea Teaiwa Modifica el valor a Wikidata
12 agost 1968 Modifica el valor a Wikidata
Honolulu (Hawaii) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 2017 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Wellington (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Trinity Washington - grau universitari
Universitat de Hawaii - ciència històrica
Universitat de Califòrnia a Santa Cruz - history of consciousness (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, politòloga, escriptora, professora, coeditora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Victòria de Wellington, professora, professora titular
Universitat del Pacífic Sud, professora Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGraeme Whimp (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralMikaela Nyman (en) Tradueix, Alice Pollard (en) Tradueix, Emelihter Kihleng i Emalani Case (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Teresia Teaiwa (Honolulu, 12 d'agost de 1968 - Wellington, 21 de març de 2017) va ser una erudita, poeta, activista i mentora kiribatiana afroamericana.

Teaiwa és coneguda internacionalment pel seu treball pioner en Estudis del Pacífic. Els seus interessos de recerca en aquesta àrea van abraçar la seva naturalesa artística i política, i van incloure: temes contemporanis a Fiji, feminisme i activisme de les dones al Pacífic, cultura i arts contemporànis del Pacífic, i pedagogia en Estudis del Pacífic.[1]

Teiwa va ser una «activista antinuclear, defensora de la independència de Papua Occidental, i crítica del militarisme», va solidificar moltes connexions a través de l'oceà Pacífic, i va ser una veu molt influent en els assumptes del Pacífic.[2] Va rebre prestigioses beques acadèmiques i diversos premis d'ensenyament. La seva poesia és àmpliament publicada i apreciada.[2]

Basant-se en el treball del seu mentor tardà, Epeli Hau'ofa, les seves paraules memorables: «Suem i plorem aigua salada, així que sabem que l'oceà és realment la nostra sang» ha permès als estudiosos del Pacífic a tot arreu estar orgullosos del seu patrimoni i cultura. L'abril de 2009, The Guardian la va descriure com «una de les icones nacionals de Kiribati».[3] La Universitat d'Oregon la va descriure com «una erudita innovadora en la recerca de la cultura de les Illes del Pacífic».

Biografia[modifica]

Teresia Kieuea Teaiwa va néixer a Honolulu, filla d'un kiribatià i d'una afroamericana. Va créixer a Suva (Fiji), i va assistir al St Joseph's Secondary School, on va destacar com estudiant. Va obtenir una llicenciatura en arts al Trinity College (Washington DC), i un màster d'arts de la Universitat de Hawaii a Mānoa. Amb un comitè de tesi de Jim Clifford, Angela Davis i Barbara Epstein, va completar un doctorat en Història de la Consciència a la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz, sobre el tema «Militarisme, Turisme i els Nadius: Articulacions a Oceania».[4][5]

S'ha promocionat molt pel seu estil acadèmic i docent, com va dir Clifford, ella: «Va aprendre enormement de les seves idees, dolç plaer i sentit de l'humor. El seu estil era quelcom únic. Teresia tenia carisma. A les conferències va poder abordar els punts més difícils amb rigor polític i analític, però sempre amb una lleugeresa de tacte i una eloqüència conversacional que convidava a la discussió».[2]

Al llarg del seu viatge a través de l'estudi acadèmic i la recerca, Teaiwa va mantenir un impressionant currículum d'ensenyament. El 1996, Teaiwa va rebutjar un treball amb Greenpeace per ocupar el seu primer lloc de professora a la Universitat del Pacífic Sud a Suva (Fiji), a petició del llegendari estudiós d'Estudis del Pacífic Epeli Hau'ofa. Va ensenyar història i política durant cinc anys. Al llarg d'aquest temps, Teaiwa formava part de les comunitats intel·lectuals que provenien de l'entorn de la Universitat, com el Niu Waves Writers' Collective, el Nuclear Free and Independent Pacific Movement i el Fòrum Constitucional dels Ciutadans.[1]

L'any 2000 es va traslladar a Nova Zelanda per ensenyar el primer pregrau en existència internacional en la disciplina d'Estudis del Pacífic a la Universitat Victòria com a directora de programa. El 2016, es va convertir en directora de la Va'aomanū Pasifika, seu de Victoria's Pacífic i dels programes d'estudis de Samoa. També va ser coeditora de l'International Feminist Journal of Politics.[6][7]

El 2010 va rebre el premi Macaulay Distinguished Lecture de la Universitat de Hawaii.[1] D'altra banda, els talents de Teaiwa a l'aula van ser reconeguts el 2015 quan va guanyar el premi Pacific People's for Education, el 2014 quan va rebre el premi Victoria Teaching Excellence, i com la primera dona Pasifika va rebre el premi Ako Aotearoa Tertiary Teaching Excellence.

El llegat de Teaiwa a Victoria inclou una sèrie d'iniciatives d'aprenentatge reeixides, com ara la introducció de l'Akamai per a estudiants, on els estudiants poden optar per presentar els seus aprenentatges mitjançant una interpretació creativa. Teresia defensava que Akamai ajudava els estudiants a entendre que l'art i l'actuació formaven part del patrimoni intel·lectual del Pacífic.[1]

Teaiwa va morir el 21 de març de 2017.[4] És recordada per la seva profunda dedicació a l'erudició i als pobles d'Oceania.

Bibliografia parcial[modifica]

Textos acadèmics[modifica]

Alex Golub va compondre un compendi del treball de Teresia, disponible en accés lliure:[8]

  • 1994. Bikinis and other s/pacific n/oceans. The Contemporary Pacific 6 (1): 87-109.
  • 1996. Review of A New Oceania: Rediscovering Our Sea of Islands, edited by Eric Waddell, Vijay Naidu, and Epeli Hau’ofa. The Contemporary Pacific 8 (1): 214-217.
  • 1997. Review of Speaking to Power: Gender and Politics in the Western Pacific, by Lynn B Wilson. The Contemporary Pacific 9 (1): 290-294.
  • 1997. Learning...to Love it: Some thoughts on Teaching History. The History Teacher: Magazine of the Queensland History Teachers' Association 35(1):1-7.
  • 2000. Review of Gauguin's Skirt, by Stephen F. Eisenman. Pacific Studies 23(1&2):103-111.
  • 2001. An Analysis of The Current Political Crisis in Fiji. In Coup: Reflections on the Political Crisis in Fiji, edited by Brij Lal and Michael Peters, p. 31-34. Canberra: Pandanus Press. (N.B. This link is to the 2008 reissue of this book by ANU Epress).
  • 2001. L(o)osing the Edge. Special issue, The Contemporary Pacific 13 (2): 343-357.
  • 2001. Review of Compassionate Exile by Bob Madey and Larry Thomas. The Contemporary Pacific 13 (1): 302-306.
  • 2002. Review of Te Rii ni Banaba. Journal of the Polynesian Society 111(4):402-405.
  • 2004. Review of The Network Inside Out, by Annelise Riles. The Contemporary Pacific 16 (2): 443-45.
  • 2005. Articulated Cultures: Militarism and Masculinities in Fiji During the Min 1990s. Fijian Studies 3(2): 201-222
  • 2006. On Analogies: Rethinking the Pacific in a Global Context. The Contemporary Pacific 18 (1): 71-87.
  • 2006. The Classroom as Metaphorical Canoe: Co-operative Learning in Pacific Studies. World Indigenous Nations Higher Education Consortium.
  • 2007. Niudity (I-IV). Pacific Studies 30(3&4):103-105.
  • 2007. In “Baninnur: A Basket of Food, 2014″. Black Market Press 36.
  • 2010. The Thing About It Is... (Part of Special Section “Essays in Honor of Epeli Hau‘ofa”). The Contemporary Pacific 22 (1): 105-108.
  • 2012. Disarmed (13 poemes que incluen audio). Queensland Art Gallery for the Asia Pacific Triennial.
  • 2013. “Dyed in Paru”, “Makariri”, i “Draft Manifesto for a Feminist Asthmatic in Aotearoa” (tres poemes). 4th Floor Literary Journal.
  • 2014. Porirua market with Susana and Jessie, 2009 and a trip to market with Margaret.
  • 2015. What Makes Fiji Women Soldiers? Context, Context, Context. Intersections: Gender and Sexuality in Asia and the Pacific 37.

Co-autoria

  • 1994. Ochoa, María i Teresia Teaiwa. Introduction to “Enunciating our Terms: Women of Color in Collaboration and Conflict”. Inscriptions 7.
  • 2005. James Liu, Tim McCreanor, Tracey McIntosh i Teresia Teaiwa (eds), New Zealand Identities: Departures and Destinations. Wellington: Victoria University Press.
  • 2005. Teaiwa, Teresia and Sean Mallon. Ambivalent Kinships? Pacific People in New Zealand. In New Zealand Identities: Departures and Destinations, edited by James H. Liu et al., 207-229.
  • 2006. Teaiwa, Teresia and Malakai Koloamatangi. Democracy and Its Prospects in the Pacific. In Pacific Futures, edited by Michael Powles, 20-35. Canberra: Pandanus Books.
  • 2006. Fairbairn-Dunlop, Peggy; Asmar, Christine; Teaiwa, Teresia; Davidson-Toumu’a, Ruth. Inventory of Pacific Research at Victoria University of Wellington 1999-2005. Faculty of Humanities and Social Sciences: Victoria University of Wellington.
  • 2010. Teaiwa, T., and Marsh, S. T. Albert Wendt's Critical and Creative Legacy in Oceania: An Introduction. The Contemporary Pacific 22 (2): 233-248.
  • 2012. Kihleng, E. and Teaiwa, T. Review of The Orator/O Le Tulafale [feature film]. The Contemporary Pacific 24 (2): 434-438.
  • 2013. Teaiwa, T. and Slatter, Claire. Samting nating: Pacific waves at the margins of feminist security studies. International Studies Perspectives, 14(4):447-450.
  • 2016. Dvorak, Greg, Delihna Ehmes, Evile Feleti, James Perez Viernes, and Teresia Teaiwa. Gender in the Pacific. Volume 2 of Teaching Oceania Series, edited by Monica LaBriola. Honolulu: Center for Pacific Islands Studies, University of Hawai‘i–Mānoa.

Literatura[modifica]

  • Teaiwa, Teresia. Searching for Nei Nim'anoa (poetry), 1995
  • Teaiwa, Teresia. I can see Fiji: poetry and sound (CD de poesia), featuring Des Mallon, sound design by Hinemoana Baker
  • Vilsoni Hereniko i Teresia Teaiwa, Last virgin in paradise: a serious comedy, 2001, ISBN 982-02-0317-1
  • Teaiwa, Teresia. "Real Natives Talk about Love", en Niu Voices: Contemporary Pacific Fiction 1. Wellington: Huia, 2006: 35–40. ISBN 1-86969-254-3

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Teresia Teaiwa» (en anglès). SPC.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Clifford, James. «In Memoriam: Teresia Teaiwa» (en anglès). History of Consciousness.
  3. ↑ «Country profile: Kiribati» (en anglès). The Guardian, 22-04-2009.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Dr. Teresia Teaiwa celebrated poet, renowned scholar and outstanding teacher» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-03-22. [Consulta: 27 agost 2020].
  5. ↑ «Teresia K. Teaiwa» (PDF) (en anglès). Universitat de Viena.
  6. ↑ «Teresia Teaiwa» (en anglès). Universitat Victòria de Wellington, 13-04-2009. Arxivat de l'original el 2009-04-13. [Consulta: 27 agost 2020].
  7. ↑ «Micronesian Scholar Dr. Teresia Teaiwa Returns To Guam» (en anglès). Pacific News Centre, 23-08-2011.
  8. ↑ «Rememberint Teresia Teaiwa, an open access bibliography» (en anglès). Savage Minds.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teresia_Teaiwa&oldid=33029384»